Capítol 7, Primavera

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

En els canvis que tenía la Mila en l'exterior(resaltats en el seu rostre), eren un reflex de l'interior (sentiments,desconcert...) i era un canvi fet com si fos una dona absolutament nova.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.

"Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella."

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.
Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...


4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

La Mila va sentir vergonya i va ocultar la cara entre les cames, però al mateix temps es sentia feliç pel fet d'haver-se sentit desitjada. Volia confesar-se però tenia por de que s'en enteres el Pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

Que no fa res en l'ambit sexual (insatisfeta).

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

SENSUAL: Volia que en Maties fos com els altres homes, que la mires amb els ulls amb els que la miraven els altres...

MATERNAL: De sobte l'animal que sempre li havia estat indiferent i fins desagradós, pregué plaça on son cor. S'afectà a un xaiet de llet, que tenia el vellé tot una crespadura de nen...

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

Perquè la Mila volia ser mare i al ermità aquests temes no li venien ni de gust de arlar-hi.