dilluns, 15 de desembre del 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

ACTIVITATS

1. Llegeix-te els primers capítols del Gènesi.

2. Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

El diable























Els àngels














Adam i Eva















Caïm i Abel














Déu

dijous, 11 de desembre del 2008

COMPARACIÓ

B) Compareu el nostre institut amb una ciutat com la nostra, Badalona.




Doncs el meu institut es en comparació a la meva ciutat:

·Els pasadissos són com els estrets carrers de d'Alt de la Vila.
·Els lababos són com entrar aun restaurant amb poca roba posada, una prohibició.
·El pati com el mercat vell de pep ventura un constant de xibarri.

·Les aules de l'ESO, són com una graderia del camp de bàsquet de la penya, un constat crit.
·Les aules de batxillerat, com oficines tothom callat i prenent-hi molta atenció.
·L'aula de professors és com els policies a grans hores grans efectius, a hores de poca afluencia guardies permanents.
·La galeria interior, es un segit de misatges protestants, com el dels partits reivindicalistes.
·L'aula de música es un seguit d'alegria amb la música com a un barri marginal, la música significa alegria.
·La Cafeteria es igual que un McDonald's un lloc on sempre està ple de juvent.
·I per acabar però no menys important, l'aula d'ordinadors, que es com un civer, sempre hi ha alguna persona o sempre hi ha algun ordinador fora de servei.

dijous, 4 de desembre del 2008

Acitivitats "Allò que tal vegada s'esdevingué"





ACTIVITATS

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Es conegut com Pere Quart

2. En quin any va néixer?

Neix a Sabadell, el 29 de novembre de 1899

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Família de l'alta burgesia de Sabadell.

4. On va començar a publicar?

Al diari de Sabadell.
"Les seves primeres incursions literàries ja deixen veure un Joan Oliver crític amb la moral i els costums de la classe burgesa."

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

S'exilià a Santiago de Xile.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

·Poca profunditat psicológica, molt sintetitzats.
·Trets negatius els cuals l'escriptor vol criticar.
·Amb unes certes prohibicions i censures.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

Sobre la classe burgesa,"comèdia burgesa"

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

"Amb un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges."

dilluns, 1 de desembre del 2008




ACTIVITAT PRELIMINAR

Allò que tal vegada s'esdevingué s'entén com una crítica a la família tradicional i als seus valors. L'activitat preliminar que us proposo és que reflexioneu sobre el concepte de família i sobre quin seria el millor model ("ideal") de família, si és que n'hi ha, des de la perspectiva actual. Per això us indico unes quantes pautes que us poden orientar alhora d'escriure la vostra opinió/redacció. Extensió: un mínim de vint-i-cins línies, dividides en tres paràgrafs.

- De quants membres es composa normalment una família?


Entre 3 i/o 4 persones.

- Quina mena de relació creus que ha d'imperar entre tots els membres: pares i fills i resta de parents.

Una relació estable, però sobretot una relació d'armonia i sinceritat acompanyada d'una dossi d'amor i d'afecte entre ells.

- Quines són les dates o els moments més propicis per a la comunicació familiar.

El Nadal, el meu aniversari 28 de Juny, l'aniversari dels meus pares i cap a l'estiu.

- Amb qui tens millor relació: ¿amb el pare o amb la mare? Explica-ho.

Amb el meu pare, perquè coincidim en quasi tot ens sablem molt alhora de veure les coses i ens relacionem molt també en l'hambit de l'esport.

- Creus que els fills són importants? En quin sentit?

Jo crec que si, perquè són l'alegria del món encara que de vegades són una miqueta trastos i fem enfadar als mes grans.

- Quin és per a tu el nombre ideal de fills en un matrimoni?

2 o 3
-1 nen i 1 nena o 2 nens i 1 nena.

- Com creus que ha de ser l'educació dels fills des que són petits fins que arriben a l'adolescència.

Una educació que lis enseny el que es la responsabilitat, el respecte cap a tothom i una bona educació desde petits.

- Quines són les responsabilitats recíproques dels fills i dels pares?

La dels pares educar-los i la dels fills formar-se com a persones.

- A casa vostra hi ha distinció sexual de rols, és a dir, ¿hi ha diferents responsabilitats en funció de si un és home o dona?

No. A casa meva els dos fan feines a casa i els dos son iguals.

- Quina opinió tens de les famílies 1) monoparentals, 2) de parelles homosexuals, 3) de pares separats...

Monoparentals:No crec que sigui na cosa dolenta però tampoc bona si porten fills al món.
Homosexuals: No tinc res en contre, personalment m'agrada el dret d'expreció, però no m'agrada l'opció adoptar fills.
Pares Separats: No puc opinar molt del tema perquè es una experiéncia que no he vivit gracies a Déu.

- Creus que és important casar-se per formar una família?

Si.

- Per què creus que és important la família, si és que ho és?

Perquè es una forma de continuar el teu legat enparellant-te i continuar procreant vides.

- Estàs content amb la teva família o canviaries alguna cosa? Què canviaries si poguessis?

No canviaria res de res de la meva família.

- Hi ha alguna cosa que tinguis prohibida dins la família? Hi estàs d'acord o no? Explica-ho.

Si.
Tinc prohibit fumar a casa, si que estic dacord perquè ells no tenen perquè enpasar-se el meu fum quan no fumen.

- Et veus en el futur, casat, amb fills, amb hipoteca, amb càrregues i obigacions...?

Si, però a tot no.
Amb parella, casat amb fills, amb càrrecs i amb olbigacions si.
Amb hipoteca no.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Solitud, capítol final, La davallada




Activitats

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Ràbia i sobretot orgull, se'n va i dóna una lliçó a l'Ermità de que a la vida s'ha de tenir cura amb lo que estimes i desitges per sempre, cosa que ell no feia. L'explicació de la violació de la Mila cap en Matíes i el seu sentiment d'indiferència va ser la gota que fa vessar el got.

la història li ensenya que la vida és molt tràgica i també que no s'ha de confiar en tothom, que no tota la gent és bona i que d'ara en endavant la seva VIDA serà molt diferent i canviarà radicalment.


2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.


Que sempre has de tenir cura i saber el que vols no només tú, sinò la gent que t'envolta. Que quan tu no saps tractar bé el que tens ho perds, que es lo que li passa al ermità, la Mila el que fa es trencar el context històric de l'época i a sobre es veu amb cor de viure sola, i en SOLITUD, s'enva en ment de la lliçó apressa a l'ermita.

Solitud, capítol 17, La nit aquella

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
L'ermità no li feia cas a la Mila, i aquell home de la banda musical, li fa pensar que no totho té perdut, que encara pot lluitar i buscar aquella persona per compartir
la seua vida amb ell.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

Quan l'Ànima viola a la Mila:
"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?


Al començament amb bones intencions, mes tard li comença a sobornar amb diners, diners els qual son del Pastor, mes tard la començà a perseguir i la Mila cau estabornida, llavors aconsegueix violar-la.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Del Pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

Per la seva esposa, que temps enrere volia respectar i no envolicar-se amb cap dona mes.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

Pensa molt profundament i després recorda lo que li va dir el pastor, de que mes enllà de la vida, hi han d'altres en les qual son eternes.

Solitud, capítols 13 - 16 (breu resum)





Breu resum:

Es pastor abandona, durant l'hivern, l'ermita, deixant sola la Mila, que s'entristeix molt i queda com desconcertada: "I doncs, com ho faré jo ara, aquí, tota sola...?" (p. 253). Al capítol 14 la Mila descobreix la vertadera edat del pastor, 65 anys, i ella li'n feia 40. Queda profundament desil·lusionada i la seva sol·litud, podem dir que toca fons. Ara a la vida no té ningú més que "un vell" (el pastor) i "un negat" (el seu marit).

Al cap. XV la Mila s'assabenta de la mort, aparentment accidental, del pastor Gaietà.

-Sí, s'ha espenyat! El pastor...! S'ha espenyat a les Lloses!

"L'ermitana cregué quedar allí de la impressió. Sense pols, sense color als llavis, sense aguant a les cames..."

(blog del professor)

Solitud, capítols 11 i 12. Mal de muntanya / Vida enrera

Activitats

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?
Quan la Mila li preguntà el pastor li responguè:
no faig res, només mirant el paisatge muntanyos pensà "mirant-me'l senti una escalfor en la boca del cor".
·Relacionat amb el "procés creador espontani" de Joan Maragall que s'inspiraba mirant les muntanyes i els paisatges que les envolten; Tal i com li pasaba al pastor que 'inspirà només veient les serralades i els paisatges naturals que l'envoltaven.







Joan Maragall va escriure "Elogi de la poesia".

dijous, 20 de novembre del 2008

Solitud, capítol 9, Gatzara

ACTIVITATS

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

Destructors, Incordiants, Afamats, Esvalotaires, Molestos, Incivics, Violents, Indisciplinats, Anticlergat.

·Destructors e Incordiants: en tots els contextos del capítol.
·Afamats i esvalotaires: estaven enrondats de gent afamada i esvalotaire que movia i feia gran rebombori.
·Molestos, Incivics i Violents: Uns arrosegaven cadires,disputant-se-les, d'altres anaven ençegats a per el menjar. Tot alló era un gran rebombori on qui mes o qui menys havia estat mes incivic o violent que qui seia al seu costat.
Indisciplinats: Un frare i una monja dormien junts. Menjaven amb la boca oberta al mateix ritme que mastegaven amb un so brutal i festigos.
Anticlergat: Alhora de posar el menjar a taula, primer era el clergat,segon la massa popular, llavors es van llençà a la contra del clergat.

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

GATZARA: Cridoria, brolit, amb que una colla de gent manifesta la seva alegría.

CRIDORIA, FESTA, GAUDI, XIBARRI...

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

Pastor: "-En treu pos ací dintre, ermitana; ara coma ara és un catau de bestis...
¿Recordeu que vòs deia l'altre dia? Pensin més en gatejar i de seguida perdin la serva...D'ací a poc los haurem de gitar avai a cops d'escombra."


4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

Es van començar a fotre de pals tothom i van acabar com el Rosari de l'Aurora, on va intervenir les forçes públiques i van començar a estovar a la gent.

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

-Esvolotaire
-Afamada
-Besties dites Superior
-Grulleria


6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.

Saturnal: adj.
Déu grec Baco: Déu Romà que representa la natura i les celebracions(Déu de la vinya es a dir del vi).

Dionís:Es el mateix Déu(Déu grec Bacó) pero de la mitología Grega.


7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".
















8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

Que acabés tot fet miques i la massa popular estovant-se amb les forçes públiques.

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme > Civisme

instints > Raó o Seny

grolleria > Seriós

primitivisme > Civilitzats

salvatgisme > Civilització

descontrol > Control

multitud > Solitud

xivarri > Silenci

cridòria > Calma

grotesc > Educat

dilluns, 10 de novembre del 2008

Capítol 7, Primavera






1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

En els canvis que tenía la Mila en l'exterior(resaltats en el seu rostre), eren un reflex de l'interior (sentiments,desconcert...) i era un canvi fet com si fos una dona absolutament nova.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.

"Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella."

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.
Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...


4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

La Mila va sentir vergonya i va ocultar la cara entre les cames, però al mateix temps es sentia feliç pel fet d'haver-se sentit desitjada. Volia confesar-se però tenia por de que s'en enteres el Pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

Que no fa res en l'ambit sexual (insatisfeta).

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

SENSUAL: Volia que en Maties fos com els altres homes, que la mires amb els ulls amb els que la miraven els altres...

MATERNAL: De sobte l'animal que sempre li havia estat indiferent i fins desagradós, pregué plaça on son cor. S'afectà a un xaiet de llet, que tenia el vellé tot una crespadura de nen...

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

Perquè la Mila volia ser mare i al ermità aquests temes no li venien ni de gust de arlar-hi.

Capítols 5, Sumant Dies










1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix...?

Si li deixa el Baldiret ja que es quedi amb ella a l'ermita volia que en Baldiret visques amb ella.
Li diu que si, fins que s'adapti a viure allà.

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou eloqüent d'aquest capítol.

-Que no ho sap Gandul més que gandul. Te duia una bona nova, tindrem un nen
-Ah! Deu sap que em pensava

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Maties. Explica com.

Comença ha explicar-li coses sobre en Gaietà, per que penses negativament.
Les males maneres de fer d'en Maties li estàn influin a ell i li porten pel mal camí.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, per que fins i tot tu mateix té dones pena de jeure tot el dia...

La Mila s'adona de com es de gandul el seu marit i quines maneres de vida està portant

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el mal humor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

Com es menjaba els cargols.
Els esclafa amb els dents, escupeix l'esquerdall de banda a banda i s'empasaba el moll.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitat. Assenyala-ho amb exemples.

L'anima una bestia per la seva manera de caminar, de mirar, la de menjar (no utilitza ganivet).
Al final del capítol la Mila el compara amb una gossa

Relacionen el mal humor i la forma de ser amb un gos, ja que es un home una mica desagradable

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

Una fura

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.

L'Anima caça conills. Un dia amb la seva escopeta per poc li dona a un pastor ja que el pastor salvava els conills que ell volia caçar.
Els guàrdies li van treure l'escopeta per la va recuperar

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

Caça conills i fa coses que de moment que no sabem. Te una vida terbula.Es comença a deixar portar per l'ànima.

dijous, 6 de novembre del 2008

capítol 3, Claror

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

M'erri: ¿?m'equivoco¿?
Fullatec: planta
Catxassa: Despreucupació
Munyré: Treure llet, prement-li la mamella...
L'orifany: No apareix al diccionari convencional.
Gratalls: Edifici molt alt i que té molts més pisos del que és habitual
Margina: Acció que consisteix a deixar de banda una persona o una cosa
Faunet: Conjunt de les espècies animals d'un país o d'una regió o d'un període

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.

Ell tot s'ho pren amb catxassa, i vós seu un manat de nyrvis... m'erri?

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?

Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

Quant el Baldiret estava en la cisterna
Ex: la Mila se'l guaitava amb l'ai al cor, tement veure'l caure a la cisterna
La Mila fa un gran prec.
La Mila se'l guaitava enlluernada, tornant a sentir en ses entranyes, l'aleada calda de la febre.
-Miracles, miracles!- deia el pastor....-veian, doncs!-I abocant-se ella també a la penya i xuclant coratjosament aquell gal pur, que li trencava les dents i li aturava al respir, la dona féu de pensament un gran prec....

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

Se la va emportar un carro per davant.

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?

Que no fes cas d'aquell home doncs era la cosa més roïna de la muntanya

7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

De color gris. Per les ganes de no ser-hi allà, estava trista com el color gris que també es reflexsaba al seu rostre.

Capítol 1. La pujada

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.

Collades: Depressió suau del terreny per on es pot passar fàcilment d'un costat a l'altre d'una serralada.
Tarlà: no apareix en el diccionari convencional.
Fescals: no apareix en el diccionari convencional.
Còdols: Fragment de roca dura, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües.
Torrents: Corrent inpetuos d'aigua.

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

-ànsia, que em de baixar!
-Deus vos ho poc!
-Guaità amb agraïment a n'aquell home desconegut.
-Com s'ha cansat aquest home, desconegut!

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

Que té una inserteza dintre que no sap on anirà, on viurà i com serà tot allà dalt de la muntanya.

Al veure els paisatges i la vida que hi ha en un poble que s'anima peo al escultar que li deien ermità s'empipa
ex:En Maties havia tingut raó, era bonica i riallera l'entornada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt de turó...
La pujada a l'ermita se li fa feixuga i quant arriba nota una sensació que es resumeix en una paraula: solitud.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

"L'altre esquena, ampla i tova com un coixí, semblava voler eixir-se del grec negre que l'oprimia, tibant d'aixella amb una amenaça constant d'estripar-se"

Físicament es un home gran i gros.
Engreixament des de que es amb la Mila.
Canvi de caracter, com antipàtic.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.

Indifernecia.
-Beneita! Tan és un ofici com un altre.
Ella estava sola mentre parlava amb el Maties.

També la falta de respecte que te en maties quant pujen la muntanya.

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.
Pla: era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt del turó i voltat per l'anella vistosa d'una faixa de pla.
es alegre i viu.


Muntanya: buida i fosca.

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

"en forma de un pit de dona..."

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

Sentiments amb el paisatge, buits, foscos.
Quina solitud!. murmurà, alterada i sentint que el cor devenia, d'inprovís tant o més obac que aquelles pregones.

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?
Primavera per que hi ha un fragment en que narra les carcterístiques d'aquesta época a través de la natura.


Primavera
"planes de solde primavera..."

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

Purgatori: lloc on van les animes mo comnenades a l'infern abans de passar al cel.














11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.

ermita: capella en despoblat(petita).
ermitana: el qui té cura d'una ermita.





dijous, 23 d’octubre del 2008

Victor Català en video

1-Data i lloc del naixement?
A l’Escala, el día 11 de setembre de 1869.

2- A més d’escriure quines altres aficions té?
Esculpir, pintar i dibuixar.

3- En què s’inspira?
En les persones i els paisatges.

4- Per què tria el pseudònim de Víctor Català?
Per no ser marginada i per l'època estaba mal vist que una dona escrigues amb aquell toc q nomes ella tenía i era molt avantçat a l'època com a pensament d'una dona.

5- En quin any es publica Dramas Rurals?
1902.

6- Característiques de la obra
Tragedies i personatges conflictius.

7- Any en què es publica Solitud
1905.

8- Quants capítols té la novel·la?
18 capítols.

9- Descriu els personatges de Solitud
Mila: Dona del Ermità
Gaieta: Pastor
Maties: Marit de la Mila, representa les forces del mal.
Anima: Dolent de l'història, també de les forces del mal.

10- Que representen cadascun d’ells?
Maties i l’Anima: dolents, les forces del mal.
Gaietà i la Mila: bons de l'història.

11- Període de temps d’acció de la novel·la
Primavera - tardor.

12- Breu argument
La novel·la tracta principalment d'una dona que viu a una época i un entorn cultural i un context històric en el qual ella es molt abançada. Lluitadora per alló que vol, fins que ho aconsegueix, i acaba la novel·la tallan el seu matrimoni i en Solitud.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Literatura Modernista

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.
Modernisme es basa a modernitzar Catalunya, volen europeïtzar la cultura catalana o cosmopolita. Es proposen superar la Renaixença.
Joan Maragall dona a conéixer a Catalunya, tota la cultura alemanya: Goethe, Novalis, Wagner... i sobretot Nietzsche.
Rebuig de la societat industrial,esclavatitza l'home
Tenen dues possibilitats.L'evasió i l'art com a refugi i la possibilitat de criticar a la societat directament.
Rusiñol era un activista de festes modernistes
Romanticisme modernista: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

Joan Maragall i Gorina Va néixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1960 i va morir a Barcelona el 20 de Desembre de 1911.Va ser un poeta catalá.

La seva obra esta dividida en 4 etapes:

1a Etapa vitalista (1888–1893)-l'oda infinita
-comença a publicar a la revista L'Avenç
-escriu Pirinenques
-comença a escriure al Diario de Barcelona.
-La vaca cega
-poema Excelsior.

1a Etapa decadentista (1894–1895)
-Estrofes decadentistes (1894)
-poesia Poesies (1895), on apareix publicat La vaca cega

2a Etapa vitalista (1896–1905)
-Visions i Cants

2a etapa decadentista (1906–1909)
-Enllà (1906) un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau, Haidé(1906) i Nausica (1906), basat en la Penélope de l'Odissea d'Homer.

3a etapa vitalista (1909–1911)
-L'Església cremada.
-el Cant Espiritual i la 3a part d' El comte Arnau i Oda nova a Barcelona.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?
Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?
La rebutjaven ja que havia quedat despreveïda de la seva identitat. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista,periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya .La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. Per bé que seria força agosarat de classificar-lo entre els "grans" de tots els gèneres que conreà, les seves qualitats proteiques i dinamitzadores l'han fet esdevenir un dels puntals de la cultura catalana.




6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Activitats Solitud (1)

1) En quin any es va publicar Solitud?
A la primavera de 1905.

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?
Per no quedarse'n fora de la societat, perquè en aquella época estaba mal vist que una dona escrigues amb aquella sinceritat i aquella manera tant pepuliar de escriure ella.

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?
En que la trama de la seva obra es de comflictes personals que tenen una semblança amb la l'artista modernista i la societat d'aquell temps. També es per el seu estil literari i per el seu model a l'época.

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?
Pesimista.

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?
Si, per què la protagonista i l'ecsriptora són dones i s'expresa i parla com una dona al escriureu una dona també.

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
Del fracàs d'un matrimoni i la separació, al época extranya actuació, sobretot d'una dona cap a un home.

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?
Un amor i un estimació que no troba del seu marit cap a ella,i el sentiment de maternitat que no té, l'expressa cap a en Valldiret.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

El Modernisme

1-Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l’estètica modernista en els edificis, en els cartels o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els diversos elements decoratius, en l’escultura, en els vitralls, ect…..
Aquesta imatge correspont a una plaça que hi ha al Parc Güell. S’hi mirem la imatge ens adonem la abundancia de columnes, pero cap d’elles aguanten. Nomès les que estàn toetes són les que aguanten el pes. En el sostre hi ha imatges de les quatre estacions de l’any fetes amb rajoles trencades en forma de mosaïc.













El drac del Parc Güell es un dels monuments més famosos d’aquest parc. Està fet, com molts altres decorats, amb rajoles trencades i fins i tot, trobem l’ull fet amb una ampolla de vidre












La fotografía es d’un vitrall modernista que com es por veure té unes formes molt propies del modernisme















2- En quins período de temps té lloc el Modernisme?
Entre el 1888/1906 al 1926

3- En quins ámbits de les arts es manisfesta amb més força el Modernisme?
Arquictetura i arts grafiques, plastiques, música, literatura…..

4- Cita tres tipus d’edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.
La pedrera, Sagrada Familia i parc Güell

5- Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement?
Textil

6- Quines són les principals característiques formals que defineixen l’art modernista?
Predomini de la corba sobre la recta, dinamisme de les formes, detalisme de la decoració eb la recerca de l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.


7- Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta’ls.
La primera imatge es un quadre de Santiago Rosiñol. Com es propi del modernisme i es pot veure en aquesta imatge la importancia de la lluminitat en el quadre.









El segon quadre es de Ramon Cases, un quadre que ens dona informació sobre la manera de vestir de l’epoca i la manera tan detallista de pintar.





dissabte, 4 d’octubre del 2008

Literatura modernista

Convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure en plena decadència social i cultural —un "viure del passat", tal com ho definirà Jaume Brossa—, els modernistes proposen, com a terapèutica, l'impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern". Jaume Brossa definiria a partir dels postulats següents:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida, doncs, d'arraconar la Renaixença.

2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

Europa és el nou horitzó cultural dels joves intel·lectuals modernistes. "Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són els impulsos que mouen aquesta nova generació, expressió de l'actitud que caracteritzarà la primera etapa del moviment (1892-1900), una etapa de formació, de preparació, durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i resclosit que els oferia la pròpia tradició cultural i donaran a conèixer aquelles "formes noves" que, segons ells, han de ser les representatives de l'"època nova" que ells protagonitzen.

Maragall va introduir a Catalunya tota la cultura alemanya: Goethe, Novalis, Wagner... i sobretot Nietzsche.


Il·lustració: Joan Maragall

Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

La perspectiva europea es va eixamplant: Maeterlinck, Ibsen, Ruskin, Mallarmé, D.G. Rossetti, D'Annunzio, Shelley, Heine... Els escriptors joves d'aleshores buscaven mestres on fos.

La majoria dels models que els modernistes proposen (romàntics autèntics redescoberts, simbolistes, prerafaelites) tenen un tret en comú: tots coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen, com a resposta més usual, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita, 1848) i faran seu el lema "Art for art sake" ("l'art per l'art"). Aquí, la industrialització va arribar més tard que a Anglaterra, i és ara que els modernistes troben el món que van trobar, en el seu moment, els prerafaelites. I ara, també, com ells, pretenen imposar la seva oposició artística a l'art de la industrialització. Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses. Havien descobert, també, que el treball industrial embruteix, i degrada l'home, el qual, situat en un medi urbà massificat, s'anorrea i acaba oblidant els seus orígens. Proposen de recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; només d'aquesta manera podrà tornar a ser creatiu. Per això abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.

Aquesta actitud és exactament la que expressa Rusiñol en un dels seus discursos més coneguts, el que correspon a la inauguració de la Tercera Festa Modernista (Sitges, 1894).


Il·lustració: Santiago Rusiñol

Sota la influència, sobretot, de Les fleurs du mal de Baudelaire, els poetes reivindiquen una nova concepció de l'art i de la literatura. El que s'imposa és la recreació d'un món intuït, imaginat, suggerit, evocat... Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.

Rusiñol, per exemple i sobretot, respon al tipus de "dandi", de "bohemi" la vida del qual només es justifica artísticament. Rusiñol esdevindrà el protagonista indiscutible i l'ànima motriu de les festes modernistes de Sitges, concebudes amb la finalitat d'aplegar totes les iniciatives disperses en la tasca comuna de modernitzar la societat catalana.

Rusiñol converteix el seu Cau Ferrat sitgetà en un refugi d'art. Al seu voltant s'apleguen, a cada festa, les més diverses manifestacions artístiques, precedides, cada vegada, per un discurs inaugural del mateix Rusiñol, que constitueix sempre una declaració de principis modernistes.

Maragall veia en tot això una reminiscència de la passió romàntica, que, reprimida i latent sota l'onada de realisme/naturalisme, reapareixia ara amb el nom de modernisme. No és estrany, doncs, que associï al modernisme les mateixes coordenades bàsiques que havien definit el moviment romàntic: desfici individualista, desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, imaginació visionària...

Amb el modernisme, a més, ens trobem davant d'un fenomen social important: la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes, un part difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació en oposició a la pròpia classe. Ara, ser artista és ser professional, no en el sentit de viure de l'art sinó en el de viure per l'art. La situació d'aquests burgesos que van canviar el taulell familiar per la ploma o el pinzell la retrata magistralment Rusiñol a L'auca del senyor Esteve.

Fins a un cert punt, el sol fet d'escollir l'art o la literatura i no el comerç o la indústria, que constituïen, a més de l'ofici, l'orgull d'aquelles famílies, els revoltava contra la pròpia classe. L'art és, per a ells, passió i rebel·lió. Aquesta és una característica fonamental del moviment modernista. L'artista adopta una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concebre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes i, en conseqüència, a concebre l'artista com un ésser superior.

La fi de segle fou, aquí, com a tot Europa: escriptors i artistes exhibeixen un odi aïrat i càustic contra el burgès "materialista"; gent d'extracció burgesa es revolta contra la seva pròpia classe amb un gest que, sovint, és pur esnobisme. Els modernistes participen de l'actitud generalitzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic, que manifesta una crisi de confiança envers els avantatges de la societat industrial, que veu com a destructora de tots els valors naturals i espirituals.

Amb el temps, els modernistes, desenganyats els uns de la capacitat de l'artista per a transformar la societat i fracassats, els altres, en un intent de construir una cultura i un art moderns sense comptar amb l'ajut de les classes dirigents, van moderar sensiblement les seves actituds agressives i van començar un nou període en el qual els objectius del moviment es van concretar i aclarir.

En el moment que sembla que els objectius modernistes comencen a assolir-se, apareix un nou grup d'intel·lectuals joves, contemporanis dels modernistes, que plantegen una nova alternativa.

Els nous "joves", els noucentistes, irrompen amb força en el panorama cultural català a partir del 1906. Havien après la lliçó més positiva del modernisme: la voluntat d'una cultura catalana normal, a l'altura europea. Ells pretendran imposar més rigor intel·lectual i uns instruments més eficaços per aconseguir-ho, i serà lògic que vulguin superar allò que el modernisme té d'anarquia, de dispersió.

La irrupció del grup noucentista precipità gradualment la fi del modernisme, que acostuma a situar-se al 1911, coincidint amb el triomf de la Lliga Regionalista, amb la qual els noucentistes estaven plenament identificats. D'aquí que els modernistes els veiessin com una gent que havia venut els seus interessos professionals a un sistema.

Font


ACTIVITATS

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

"Solitud", de Víctor Català (1)

"Solitud", de Víctor Català (1)


Il·lustració: portada modernista de la versió castellana de la novel·la

"Solitud"

Novel·la de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català". Publicada en fulletons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat al febrer de 1905.

Sobre l'autora

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L'Escala, Alt Empordà, 11 setembre 1869 - 27 gener 1966). Va conrear des de molt jove la poesia i el teatre. Però va ser en el camp de la narrativa on va destacar més.

Va viure de les rendes familiars al seu poble natal i després de la mort del pare i de l’àvia materna tingué cura de la mare i de l’administració del patrimoni familiar.

Culturalment, la família li va facilitar, amb classes particulars, l’acompliment de les inclinacions artístiques pel dibuix, la pintura i l’escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle. Fou també en la mateixa família on va trobar l’ambient propici per al seu "autodidactisme" literari: la mare escrivia poesies i l’àvia era una gran coneixedora del folklore i la cultura popular.

Sobre la seva obra

Les seves narracions, que ella va denominar drames rurals, títol del seu primer recull, són intensament originals i s'adscriuen de ple en el modernisme, que no va deixar al llarg de tota la producció, oferint una visió negativa i profundament tenebrosa de l'ambient rural.

En tota l'obra de Víctor Català sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe.

Tema i argument de "Solitud"

Novel.la d'estètica modernista on Mila, la protagonista, viu un conflicte profund entre individu i entorn. La seva és una lluita interna per trobar la pròpia individualitat oposant-se als determinismes que l'envolten i atenallen, com ara el fet de descobrir que el seu marit és un gandul i un abúlic.

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa.

La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones.

Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.


ACTIVITATS

1) En quin any es va publicar Solitud?

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?

MODERNISME

El Modernisme

La primera lectura d'aquest crèdit de Literatura catalana de 1r de batxillerat és Solitud, de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís.

Abans de començar la lectura ens convindrà emmarcar-la en el seu context cultural, per això comencem les classes dedicant-les al Modernisme.


Il·lustració: Vitrall modernista

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.


Il·lustració: Cartell Modernista

A Catalunya, el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que poguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges.

Context polític i econòmic

El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs); la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista; també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, amb la pèrdua de les darreres colònies americanes.

L'arquitectura modernista

L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el qual guarda un cert paralel·lisme.

És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Trets formals del Modernisme

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir:

- el predomini de la corba sobre la recta,

- l'asimetria,

- el dinamisme de les formes,

- el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se,

- l'ús freqüent de motius vegetals i naturals

- i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.


Fonts i recursos:

Aplicació interactiva
http://www.xtec.net/aulanet/gaudi/

El Modernisme amb il.lustracions
http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm

Gaudí i el Modernisme
http://www.bcn.es/turisme/catala/turisme/llocs/14_0.htm


ACTIVITATS

1) Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l'estètica modernista en els edificis, en els cartells o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els mosaics, en els diversos elements decoratius, en l'escultura, en els vitralls, etc.

2) En quin període de temps té lloc el Modernisme?

3) En quins àmbits de les arts es manifesta amb més força el Modernisme?

4) Cita tres tipus d'edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.

5) Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement a la Catalunya de finals del segle XIX?

6) Quines són les principals característiques formals que defineixen l'art modernista?

7) Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta'ls.

dilluns, 29 de setembre del 2008

modernisme

hola!

soc en Rafa Fernàndez
Aquest blog tractarà de literatura catalana,
on anirem fent-hi contextos històrics i explicacions
dels nostres llibres.

En el començament d'aquest, es el modernisme,
on parlarem del seu context històric a Catalunya
on destaca entre d'altres el senyor Santiago Rusiñol.


ESPEREM QUE OS AGRADI : )