dijous, 23 d’octubre del 2008

Victor Català en video

1-Data i lloc del naixement?
A l’Escala, el día 11 de setembre de 1869.

2- A més d’escriure quines altres aficions té?
Esculpir, pintar i dibuixar.

3- En què s’inspira?
En les persones i els paisatges.

4- Per què tria el pseudònim de Víctor Català?
Per no ser marginada i per l'època estaba mal vist que una dona escrigues amb aquell toc q nomes ella tenía i era molt avantçat a l'època com a pensament d'una dona.

5- En quin any es publica Dramas Rurals?
1902.

6- Característiques de la obra
Tragedies i personatges conflictius.

7- Any en què es publica Solitud
1905.

8- Quants capítols té la novel·la?
18 capítols.

9- Descriu els personatges de Solitud
Mila: Dona del Ermità
Gaieta: Pastor
Maties: Marit de la Mila, representa les forces del mal.
Anima: Dolent de l'història, també de les forces del mal.

10- Que representen cadascun d’ells?
Maties i l’Anima: dolents, les forces del mal.
Gaietà i la Mila: bons de l'història.

11- Període de temps d’acció de la novel·la
Primavera - tardor.

12- Breu argument
La novel·la tracta principalment d'una dona que viu a una época i un entorn cultural i un context històric en el qual ella es molt abançada. Lluitadora per alló que vol, fins que ho aconsegueix, i acaba la novel·la tallan el seu matrimoni i en Solitud.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Literatura Modernista

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.
Modernisme es basa a modernitzar Catalunya, volen europeïtzar la cultura catalana o cosmopolita. Es proposen superar la Renaixença.
Joan Maragall dona a conéixer a Catalunya, tota la cultura alemanya: Goethe, Novalis, Wagner... i sobretot Nietzsche.
Rebuig de la societat industrial,esclavatitza l'home
Tenen dues possibilitats.L'evasió i l'art com a refugi i la possibilitat de criticar a la societat directament.
Rusiñol era un activista de festes modernistes
Romanticisme modernista: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

Joan Maragall i Gorina Va néixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1960 i va morir a Barcelona el 20 de Desembre de 1911.Va ser un poeta catalá.

La seva obra esta dividida en 4 etapes:

1a Etapa vitalista (1888–1893)-l'oda infinita
-comença a publicar a la revista L'Avenç
-escriu Pirinenques
-comença a escriure al Diario de Barcelona.
-La vaca cega
-poema Excelsior.

1a Etapa decadentista (1894–1895)
-Estrofes decadentistes (1894)
-poesia Poesies (1895), on apareix publicat La vaca cega

2a Etapa vitalista (1896–1905)
-Visions i Cants

2a etapa decadentista (1906–1909)
-Enllà (1906) un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau, Haidé(1906) i Nausica (1906), basat en la Penélope de l'Odissea d'Homer.

3a etapa vitalista (1909–1911)
-L'Església cremada.
-el Cant Espiritual i la 3a part d' El comte Arnau i Oda nova a Barcelona.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?
Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?
La rebutjaven ja que havia quedat despreveïda de la seva identitat. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista,periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya .La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. Per bé que seria força agosarat de classificar-lo entre els "grans" de tots els gèneres que conreà, les seves qualitats proteiques i dinamitzadores l'han fet esdevenir un dels puntals de la cultura catalana.




6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Activitats Solitud (1)

1) En quin any es va publicar Solitud?
A la primavera de 1905.

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?
Per no quedarse'n fora de la societat, perquè en aquella época estaba mal vist que una dona escrigues amb aquella sinceritat i aquella manera tant pepuliar de escriure ella.

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?
En que la trama de la seva obra es de comflictes personals que tenen una semblança amb la l'artista modernista i la societat d'aquell temps. També es per el seu estil literari i per el seu model a l'época.

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?
Pesimista.

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?
Si, per què la protagonista i l'ecsriptora són dones i s'expresa i parla com una dona al escriureu una dona també.

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
Del fracàs d'un matrimoni i la separació, al época extranya actuació, sobretot d'una dona cap a un home.

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?
Un amor i un estimació que no troba del seu marit cap a ella,i el sentiment de maternitat que no té, l'expressa cap a en Valldiret.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

El Modernisme

1-Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l’estètica modernista en els edificis, en els cartels o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els diversos elements decoratius, en l’escultura, en els vitralls, ect…..
Aquesta imatge correspont a una plaça que hi ha al Parc Güell. S’hi mirem la imatge ens adonem la abundancia de columnes, pero cap d’elles aguanten. Nomès les que estàn toetes són les que aguanten el pes. En el sostre hi ha imatges de les quatre estacions de l’any fetes amb rajoles trencades en forma de mosaïc.













El drac del Parc Güell es un dels monuments més famosos d’aquest parc. Està fet, com molts altres decorats, amb rajoles trencades i fins i tot, trobem l’ull fet amb una ampolla de vidre












La fotografía es d’un vitrall modernista que com es por veure té unes formes molt propies del modernisme















2- En quins período de temps té lloc el Modernisme?
Entre el 1888/1906 al 1926

3- En quins ámbits de les arts es manisfesta amb més força el Modernisme?
Arquictetura i arts grafiques, plastiques, música, literatura…..

4- Cita tres tipus d’edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.
La pedrera, Sagrada Familia i parc Güell

5- Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement?
Textil

6- Quines són les principals característiques formals que defineixen l’art modernista?
Predomini de la corba sobre la recta, dinamisme de les formes, detalisme de la decoració eb la recerca de l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.


7- Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta’ls.
La primera imatge es un quadre de Santiago Rosiñol. Com es propi del modernisme i es pot veure en aquesta imatge la importancia de la lluminitat en el quadre.









El segon quadre es de Ramon Cases, un quadre que ens dona informació sobre la manera de vestir de l’epoca i la manera tan detallista de pintar.





dissabte, 4 d’octubre del 2008

Literatura modernista

Convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure en plena decadència social i cultural —un "viure del passat", tal com ho definirà Jaume Brossa—, els modernistes proposen, com a terapèutica, l'impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern". Jaume Brossa definiria a partir dels postulats següents:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida, doncs, d'arraconar la Renaixença.

2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

Europa és el nou horitzó cultural dels joves intel·lectuals modernistes. "Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són els impulsos que mouen aquesta nova generació, expressió de l'actitud que caracteritzarà la primera etapa del moviment (1892-1900), una etapa de formació, de preparació, durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i resclosit que els oferia la pròpia tradició cultural i donaran a conèixer aquelles "formes noves" que, segons ells, han de ser les representatives de l'"època nova" que ells protagonitzen.

Maragall va introduir a Catalunya tota la cultura alemanya: Goethe, Novalis, Wagner... i sobretot Nietzsche.


Il·lustració: Joan Maragall

Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur.

La perspectiva europea es va eixamplant: Maeterlinck, Ibsen, Ruskin, Mallarmé, D.G. Rossetti, D'Annunzio, Shelley, Heine... Els escriptors joves d'aleshores buscaven mestres on fos.

La majoria dels models que els modernistes proposen (romàntics autèntics redescoberts, simbolistes, prerafaelites) tenen un tret en comú: tots coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen, com a resposta més usual, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita, 1848) i faran seu el lema "Art for art sake" ("l'art per l'art"). Aquí, la industrialització va arribar més tard que a Anglaterra, i és ara que els modernistes troben el món que van trobar, en el seu moment, els prerafaelites. I ara, també, com ells, pretenen imposar la seva oposició artística a l'art de la industrialització. Els prerafaelites havien descobert primer que la burgesia havia industrialitzat l'art i que l'havia integrat al seu engranatge consumista. L'art havia passat a tenir un valor decoratiu, intranscendent, que satisfeia les necessitats d'ostentació burgeses. Havien descobert, també, que el treball industrial embruteix, i degrada l'home, el qual, situat en un medi urbà massificat, s'anorrea i acaba oblidant els seus orígens. Proposen de recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; només d'aquesta manera podrà tornar a ser creatiu. Per això abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.

Aquesta actitud és exactament la que expressa Rusiñol en un dels seus discursos més coneguts, el que correspon a la inauguració de la Tercera Festa Modernista (Sitges, 1894).


Il·lustració: Santiago Rusiñol

Sota la influència, sobretot, de Les fleurs du mal de Baudelaire, els poetes reivindiquen una nova concepció de l'art i de la literatura. El que s'imposa és la recreació d'un món intuït, imaginat, suggerit, evocat... Sota el nom de "simbolisme", aquest nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.

Rusiñol, per exemple i sobretot, respon al tipus de "dandi", de "bohemi" la vida del qual només es justifica artísticament. Rusiñol esdevindrà el protagonista indiscutible i l'ànima motriu de les festes modernistes de Sitges, concebudes amb la finalitat d'aplegar totes les iniciatives disperses en la tasca comuna de modernitzar la societat catalana.

Rusiñol converteix el seu Cau Ferrat sitgetà en un refugi d'art. Al seu voltant s'apleguen, a cada festa, les més diverses manifestacions artístiques, precedides, cada vegada, per un discurs inaugural del mateix Rusiñol, que constitueix sempre una declaració de principis modernistes.

Maragall veia en tot això una reminiscència de la passió romàntica, que, reprimida i latent sota l'onada de realisme/naturalisme, reapareixia ara amb el nom de modernisme. No és estrany, doncs, que associï al modernisme les mateixes coordenades bàsiques que havien definit el moviment romàntic: desfici individualista, desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, imaginació visionària...

Amb el modernisme, a més, ens trobem davant d'un fenomen social important: la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes, un part difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació en oposició a la pròpia classe. Ara, ser artista és ser professional, no en el sentit de viure de l'art sinó en el de viure per l'art. La situació d'aquests burgesos que van canviar el taulell familiar per la ploma o el pinzell la retrata magistralment Rusiñol a L'auca del senyor Esteve.

Fins a un cert punt, el sol fet d'escollir l'art o la literatura i no el comerç o la indústria, que constituïen, a més de l'ofici, l'orgull d'aquelles famílies, els revoltava contra la pròpia classe. L'art és, per a ells, passió i rebel·lió. Aquesta és una característica fonamental del moviment modernista. L'artista adopta una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concebre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes i, en conseqüència, a concebre l'artista com un ésser superior.

La fi de segle fou, aquí, com a tot Europa: escriptors i artistes exhibeixen un odi aïrat i càustic contra el burgès "materialista"; gent d'extracció burgesa es revolta contra la seva pròpia classe amb un gest que, sovint, és pur esnobisme. Els modernistes participen de l'actitud generalitzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic, que manifesta una crisi de confiança envers els avantatges de la societat industrial, que veu com a destructora de tots els valors naturals i espirituals.

Amb el temps, els modernistes, desenganyats els uns de la capacitat de l'artista per a transformar la societat i fracassats, els altres, en un intent de construir una cultura i un art moderns sense comptar amb l'ajut de les classes dirigents, van moderar sensiblement les seves actituds agressives i van començar un nou període en el qual els objectius del moviment es van concretar i aclarir.

En el moment que sembla que els objectius modernistes comencen a assolir-se, apareix un nou grup d'intel·lectuals joves, contemporanis dels modernistes, que plantegen una nova alternativa.

Els nous "joves", els noucentistes, irrompen amb força en el panorama cultural català a partir del 1906. Havien après la lliçó més positiva del modernisme: la voluntat d'una cultura catalana normal, a l'altura europea. Ells pretendran imposar més rigor intel·lectual i uns instruments més eficaços per aconseguir-ho, i serà lògic que vulguin superar allò que el modernisme té d'anarquia, de dispersió.

La irrupció del grup noucentista precipità gradualment la fi del modernisme, que acostuma a situar-se al 1911, coincidint amb el triomf de la Lliga Regionalista, amb la qual els noucentistes estaven plenament identificats. D'aquí que els modernistes els veiessin com una gent que havia venut els seus interessos professionals a un sistema.

Font


ACTIVITATS

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

"Solitud", de Víctor Català (1)

"Solitud", de Víctor Català (1)


Il·lustració: portada modernista de la versió castellana de la novel·la

"Solitud"

Novel·la de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català". Publicada en fulletons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat al febrer de 1905.

Sobre l'autora

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L'Escala, Alt Empordà, 11 setembre 1869 - 27 gener 1966). Va conrear des de molt jove la poesia i el teatre. Però va ser en el camp de la narrativa on va destacar més.

Va viure de les rendes familiars al seu poble natal i després de la mort del pare i de l’àvia materna tingué cura de la mare i de l’administració del patrimoni familiar.

Culturalment, la família li va facilitar, amb classes particulars, l’acompliment de les inclinacions artístiques pel dibuix, la pintura i l’escultura, que va compartir amb la creació literària fins a començaments de segle. Fou també en la mateixa família on va trobar l’ambient propici per al seu "autodidactisme" literari: la mare escrivia poesies i l’àvia era una gran coneixedora del folklore i la cultura popular.

Sobre la seva obra

Les seves narracions, que ella va denominar drames rurals, títol del seu primer recull, són intensament originals i s'adscriuen de ple en el modernisme, que no va deixar al llarg de tota la producció, oferint una visió negativa i profundament tenebrosa de l'ambient rural.

En tota l'obra de Víctor Català sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe.

Tema i argument de "Solitud"

Novel.la d'estètica modernista on Mila, la protagonista, viu un conflicte profund entre individu i entorn. La seva és una lluita interna per trobar la pròpia individualitat oposant-se als determinismes que l'envolten i atenallen, com ara el fet de descobrir que el seu marit és un gandul i un abúlic.

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa.

La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones.

Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.


ACTIVITATS

1) En quin any es va publicar Solitud?

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?

MODERNISME

El Modernisme

La primera lectura d'aquest crèdit de Literatura catalana de 1r de batxillerat és Solitud, de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís.

Abans de començar la lectura ens convindrà emmarcar-la en el seu context cultural, per això comencem les classes dedicant-les al Modernisme.


Il·lustració: Vitrall modernista

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.


Il·lustració: Cartell Modernista

A Catalunya, el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que poguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges.

Context polític i econòmic

El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs); la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista; també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, amb la pèrdua de les darreres colònies americanes.

L'arquitectura modernista

L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el qual guarda un cert paralel·lisme.

És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Trets formals del Modernisme

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir:

- el predomini de la corba sobre la recta,

- l'asimetria,

- el dinamisme de les formes,

- el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se,

- l'ús freqüent de motius vegetals i naturals

- i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.


Fonts i recursos:

Aplicació interactiva
http://www.xtec.net/aulanet/gaudi/

El Modernisme amb il.lustracions
http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm

Gaudí i el Modernisme
http://www.bcn.es/turisme/catala/turisme/llocs/14_0.htm


ACTIVITATS

1) Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l'estètica modernista en els edificis, en els cartells o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els mosaics, en els diversos elements decoratius, en l'escultura, en els vitralls, etc.

2) En quin període de temps té lloc el Modernisme?

3) En quins àmbits de les arts es manifesta amb més força el Modernisme?

4) Cita tres tipus d'edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.

5) Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement a la Catalunya de finals del segle XIX?

6) Quines són les principals característiques formals que defineixen l'art modernista?

7) Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta'ls.