Canço de saltar a corda (pàguina 93)
La personificació de la pluja amb la bruixa, descriu a la bruixa amb adjectius clars, curts i simples.
Nombra a la bruixa per la nit on la veuen des de darrere de la cortina i al final del poema li fan adéu amb la mà.
-Punt de vista de la veu poètica
Maria Merçè Marçal, en explica que moltes coses les podem relacionar amb moltes altres, en aquest poema ens transmet una por, per la nit, on apareix la bruixa i fins i tot els ratolins s'amagen.
- Qui parla?
Està escrit en 3ª persona del singular.
-Estructura
La pluja es una bruixa 5a
amb els cabells molt llargs. 5b
Cascavells li repiquen 3c
tota la trena avall. 4d
A la nit, si venia, 5e
ho fa sense avisar, 4f
estalzim a la cara 4g
i el vestit estripat. 4h
Si fa córrer l'escombra 4i
conillets, a amagar! 3j
amagats que seríem 3k
que no ens atraparà. 4l
Darrere la cortina 3m
fem-li adéu amb la mà. 5n
-Llengua
Moltes dades descriptives sobre la bruixa.
estalzim a la cara
i el vestit estripat
Aquest poema, l'he triat perque m'ha semblat interesant, és un poema molt descriptiu i alhora misterios, amb un toc nocturn que el fa una mica aterrador.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada