8 de Març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
-Contingut
És un poema molt reivindicatiu, amb l'esperit feminista a la mà, les dones cremen objectes de l'ús domèstic, per així fer-hi saber a tothom que no nomes serveixen per això.És un poema on explica una guerra de les dones en contra de la societat de l'època.
-Punt de vista de la veu poètica
L'escriptora, Maria Mercè Marçal, ens vol explicar i transmetre a través de les seves paraules, una lluita de superació de la dona que cada dia va a mes, que sense aquelles precursores, les dones no serien ara mateix el que són.
-Estructura
6 síl·labes per vers.
-Llengua
Camp semàntic dels estris d'ús domèstic.
-Valoració personal
M'ha agradat moltíssim aquest poema, sense cap dubte és el millor poema que he lleguit de l'autora, és una lluita sense aturs ni parades en el temps, un dia rere dia, un no poder parar, és molt profund per segons quines dones, com per exemple, les dones lluitadores.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada