Activitat final (!!!) de síntesi

Activitat final (!!!) de síntesi


1) Solitud, de Caterina Albert (pseudònim: Víctor Català). Quin és el tema central si ens fixem sobretot en l'evolució de la Mila al llarg de la novel·la.

És l'evolució que té la Mila, enverç la vida que l'envoltaba, una dona que al costat del seu espós, era un 0 a l'esquerra, i que és dona conte de que a la vida s'ha de viure per si mateix i no depenen dels demes.
Una evolució que arriba al seu fí quan marcha i deixa al seu espós adalt de la muntanya, sol, bé amb l'ànima que finalment l'acaba dominant com si d'un ninot es tractara.

2) Allò que tal vegada s'esdevingué, de Joan Oliver. La figura de la dona és un dels grans temes d'aquesta obra de teatre en clau d'humor. Ara bé, ¿com es caracteritzada la dona? D'altra banda, les aspiracions de Caïm i els obstacles a superar.

L'Eva, es un personatge ecundari en aquest llibre, es considerada una dona rustica, una dona de va 3 o 4 segles enrrere, que és quedaba a casa fent les tasques domèstiques i la cual cosa, no donaba molt de sí la seva vida, era treballar per la casa, es a dir, treballar per a tothom, amb molts tocs masclistes a l'obra.
En Caïm, es un personatge molt prototipat, que no acepta cap norma imposada, (un antisistema de l'actualitat), però amb iniciatives propies, valent, i sense cap típus de problemes alhora de plantar cara al su pare, o al cagamandurries del seu germà.

3) Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Recordem contra què lluita la Maria Rosa i la seva dimensió d'heroïna que planta cara valenta a la figura despòtica i possessiva de l'home. No trobeu que té molt a veure amb les lectures anteriors?

Té molta iniciativa, es una dona abançada a l'època, la cual no es dona mai per vençuda i no pensa mai que el seu marit es mort, sinò tot lo contrari, no creu que l'Andreu en fos l'assessì i arriba al final de l'història i descobreix tota la veritat.

4) Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Una col·lecció de poemes de caire reivindicatiu i introspectiu també. Una veu poètica molt íntima amb una projecció social ben clara: l'emancipació de la dona com a gènere i la lluita contra el domini masculí i els condicionants socials (de petita em van foradar les orelles... i des d'aleshores porto arrecades).

És un llibre, ple de poemes reivindicatius de la dona, una dona massa abançada a l'època, una dona que relaciona moltes coses amb la vida real, com la pluja, la lluna o les bruixes, símbols de la dona, el 8 de març també es un dels seus minillibres de poemes, en el cual es veuen reflexades les rebelions de les dones envers d'un món monopolitzat per homes.