Activitat final (!!!) de síntesi

Activitat final (!!!) de síntesi


1) Solitud, de Caterina Albert (pseudònim: Víctor Català). Quin és el tema central si ens fixem sobretot en l'evolució de la Mila al llarg de la novel·la.

És l'evolució que té la Mila, enverç la vida que l'envoltaba, una dona que al costat del seu espós, era un 0 a l'esquerra, i que és dona conte de que a la vida s'ha de viure per si mateix i no depenen dels demes.
Una evolució que arriba al seu fí quan marcha i deixa al seu espós adalt de la muntanya, sol, bé amb l'ànima que finalment l'acaba dominant com si d'un ninot es tractara.

2) Allò que tal vegada s'esdevingué, de Joan Oliver. La figura de la dona és un dels grans temes d'aquesta obra de teatre en clau d'humor. Ara bé, ¿com es caracteritzada la dona? D'altra banda, les aspiracions de Caïm i els obstacles a superar.

L'Eva, es un personatge ecundari en aquest llibre, es considerada una dona rustica, una dona de va 3 o 4 segles enrrere, que és quedaba a casa fent les tasques domèstiques i la cual cosa, no donaba molt de sí la seva vida, era treballar per la casa, es a dir, treballar per a tothom, amb molts tocs masclistes a l'obra.
En Caïm, es un personatge molt prototipat, que no acepta cap norma imposada, (un antisistema de l'actualitat), però amb iniciatives propies, valent, i sense cap típus de problemes alhora de plantar cara al su pare, o al cagamandurries del seu germà.

3) Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Recordem contra què lluita la Maria Rosa i la seva dimensió d'heroïna que planta cara valenta a la figura despòtica i possessiva de l'home. No trobeu que té molt a veure amb les lectures anteriors?

Té molta iniciativa, es una dona abançada a l'època, la cual no es dona mai per vençuda i no pensa mai que el seu marit es mort, sinò tot lo contrari, no creu que l'Andreu en fos l'assessì i arriba al final de l'història i descobreix tota la veritat.

4) Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Una col·lecció de poemes de caire reivindicatiu i introspectiu també. Una veu poètica molt íntima amb una projecció social ben clara: l'emancipació de la dona com a gènere i la lluita contra el domini masculí i els condicionants socials (de petita em van foradar les orelles... i des d'aleshores porto arrecades).

És un llibre, ple de poemes reivindicatius de la dona, una dona massa abançada a l'època, una dona que relaciona moltes coses amb la vida real, com la pluja, la lluna o les bruixes, símbols de la dona, el 8 de març també es un dels seus minillibres de poemes, en el cual es veuen reflexades les rebelions de les dones envers d'un món monopolitzat per homes.

Comentari literari d'un poema (VI)



IV - Perquè avui feia el seu ple (pàguina 40)



-Contingut

Un sopar a la llum de la lluna, amb una passió nocturna i com si es tractes de un joc d'amor i passió, amb les cartes predestinades.

-Punt de vista de la veu poètica

Ens vol transmetre la passió, aquest poema es bastant profund i ens arriben als records, alguna nit de passió.

-Qui parla?

2ªpersona del plural

-Estructura

Perquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a la taula.
Quin pany del cel de quadrets
de cuina les estovalles!
En acabat de sopar
l'amor ens tira les cartes.
Al primer tomb de la sort
la color se'ns trasmudava.
Al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
Al tercer se'ns va trencar
la lluna de porcellana.



-Llengua

És un poema curt, pero amb les poques paraules en el que està escrit, transmet moltes sencacions, i molts sentiments.

-Valoració personal.

És un poema que personalment es molt bonic i romàntic, que descriu molts sentiments i arriba al cor, una nit de passió.

Comentari literari d'un poema (V)

Canço de saltar a corda (pàguina 93)

-Contingut

La personificació de la pluja amb la bruixa, descriu a la bruixa amb adjectius clars, curts i simples.

Nombra a la bruixa per la nit on la veuen des de darrere de la cortina i al final del poema li fan adéu amb la mà.

-Punt de vista de la veu poètica

Maria Merçè Marçal, en explica que moltes coses les podem relacionar amb moltes altres, en aquest poema ens transmet una por, per la nit, on apareix la bruixa i fins i tot els ratolins s'amagen.

- Qui parla?

Està escrit en 3ª persona del singular.

-Estructura

La pluja es una bruixa 5a
amb els cabells molt llargs. 5b
Cascavells li repiquen 3c
tota la trena avall. 4d


A la nit, si venia, 5e
ho fa sense avisar, 4f
estalzim a la cara 4g
i el vestit estripat. 4h


Si fa córrer l'escombra 4i
conillets, a amagar! 3j
amagats que seríem 3k
que no ens atraparà. 4l


Darrere la cortina 3m
fem-li adéu amb la mà. 5n

-Llengua

Moltes dades descriptives sobre la bruixa.

estalzim a la cara

i el vestit estripat

-Valoració personal.

Aquest poema, l'he triat perque m'ha semblat interesant, és un poema molt descriptiu i alhora misterios, amb un toc nocturn que el fa una mica aterrador.

Comentari literari d'un poema (IV)

Comentari literari d'un poema (IV)

8 de Març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.


Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.



El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

-Contingut

És un poema molt reivindicatiu, amb l'esperit feminista a la mà, les dones cremen objectes de l'ús domèstic, per així fer-hi saber a tothom que no nomes serveixen per això.
És un poema on explica una guerra de les dones en contra de la societat de l'època.

-Punt de vista de la veu poètica

L'escriptora, Maria Mercè Marçal, ens vol explicar i transmetre a través de les seves paraules, una lluita de superació de la dona que cada dia va a mes, que sense aquelles precursores, les dones no serien ara mateix el que són.

-Estructura

6 síl·labes per vers.

-Llengua

Camp semàntic dels estris d'ús domèstic.

-Valoració personal

M'ha agradat moltíssim aquest poema, sense cap dubte és el millor poema que he lleguit de l'autora, és una lluita sense aturs ni parades en el temps, un dia rere dia, un no poder parar, és molt profund per segons quines dones, com per exemple, les dones lluitadores.

Comentari literari d'un poema (III)

Comentari literari d'un poema (III)

Bruixa de dol: "Els teus llavis"

Els teus llavis. La fruita. La magrana... 10 A
Àngel rebel, tot olor de gingebre. 10 B
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre. 10 B
Vine amb verdor de pluja. Sargantana 10 A

que em fuges pels cabells,sense frontera, 10 C
al bat del sol, a les d’ocell nocturn! 9 D
Serves per cor la Lluna o bé Saturn, 9 D
als ulls, un tast de boira matinera. 10 C

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. 10 D
Com una serp, cargola’t al meu ventre 10 E
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre. 10 E

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa. 10 E
Ens fitarem errants, i en el desvari 10 F
la lluna, cega, encendrà l’escenari. 10 F

4 estrofes, 2 primeres estrofes amb 4 versos les 2 ultimes amb 3 versos.

-Contingut

Aquest poema, parla i transmet uns sentiments d'amor, tendresa i una pinzellada sexual li dóna un to mes morbós al poema, on parla un altre cop de la lluna, símbol de la luxuria, és l'única que observa.

-Punt de vista de la veu poètica

Ens vol transmetre a cada persona que ho llegeixi un sentiment amorós, on arriba a ser profund, t'arriba a plantejar si el teu amor és amor o és un amor de passió com al poema.

-Qui parla?

Un narrador omniscient.

-Estructura

Separat per 4 estrofes, els 2 primers de 4 versos i els 2 segons de 3 versos.

-Llengua

Està escrit sobre un concepte no molt corrent, amb tocs subtils de paraules i personificacions com: Àngel rebel o el teu cos mineral.

-Camp semàntic

Té paraules que s'entenen bé, sal, lluna, maduixa, saturn. Joc semàntic entre paraules de diferents versos.

-Valoració personal

M'ha agradat, és un poema profund i a mi personalment hem toca una mica la fibra sensible, on hem fa recordar vells amors luxuriosos.

Comentari literari d'un poema (II)

Comentari literari d'un poema (II)


Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 45

- Contingut

Estava capficada en uns sentiments, que alhora li feien mal, i deixa de pensar per un moment, en allò que tan de mal li feia.L'amor i les plantes com a tema i com a unió.S'interpreta que els sentiments de les plantes és fictici i és un amor cap a una persona interpretat i/o relacionat amb un de la vida real.Observa la vista que li ofereix el balcó, veu les flors i les plantes potser, símbol d'una nova etapa.

-Punt de vista de la veu poètica

Ens vol transmetre un estat emocional i personal sobre la seva vida passional.

-Recursos

Enumera molts tipus de flors, com per exemple els geranis o cactus.

-Temps i espai

En el mes de desembre, concretament al 21 de desembre.L'espai és un habitatge modernista, en una terraça.

-Qui parla?

Esta escrit en 1a persona.

-Estructura

Podem veure dues parts ben diferenciades que coincideixen amb les estrofes.

-Esquema mètric

Avui, vint-i-u de desembre 9 A
he sortit al balcó: 6 b
sota una pluja que ja amainava 11 C
he vist els testos, les olles, els pots 15 D
de conserva plantats d'atzavares, 9 E
de cintes, begòries, geranis i cactus, 12 F
de cabellera de la reina 9 G
i d'alegria de la casa. 8 H
I el gessamí, que si se'm moria, no se'm mor. 13 I
Feia molts dies que no sortia al balcó 13 J
corrent darrere d'amors i d'altres coses... 11 K



Tipos de versos: tenim tant versos d'art major com versos d'art menor
Esquema métric: 9A, 6B 11C 15D 9E 12F 9G 8H 13I 13J 11K
Tipos de estrofa: Dos estrofes amb 9 versos en la primera i 2 versos en la segona.


-Llengua

Surten molts objectes i moltes flors.
-Camp semàntic: plantes.

-Recursos retòrics

Enumeració de: testos, olles, pots, cintes....

-Metàfora: Utilització metafòrica de les flors amb l'amor, com per exemple: Feia molts dies que no sortia al balcó Corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Un balcó on hi son les plantes, un balcó on no sortia perquè anava corrent-hi darrere d'altres amors.

-Període de frases llargues (per una enumeració Estessa) que abraça fins als 5 versos. Un llenguatge molt col·loquial i molt simple alhora d'escriure la cohesió amb les enumeracions fetes.

-Ritme

passimonios.

-Valoració personal.

Et transmet una sèrie de sentiments que té cap a les "plantes" metafòricament parlant, que és el sentiment d'amor que té. Jo sincerament no em sento identificat amb aquest poema, jo ho compararia amb un altre tipus de camp semàntic, ho compararia amb per exemple uns altres objectes de l'habitatge.

Comentari literari d'un poema "Bruixa de dol"

Comentari (I) literari d'un poema

Aquest poema es troba en el llibre de "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal en la pàguina 35

1) Contingut del poema

Aquest poema ens narra d'una forma molt metafòrica d'una guerra com es aquesta. Maria-Mercè Marçal escriu aixo amb motiu d'un ànima sola i marginal que ho viu tot amb molta solitud.

2) Estructura

Estructura de 10 estrofes amb una sucsecció d'algunes estrofes que son de 2 versos i d'altres que en son de 4 versos.

3) Métrica



Aigua sobre aigua, 3 a
sobre l'aigua set 3 b
Al bell cor de l'aigua, 5 c
negres ganivets 2 d


i jo, sola, 3 e
entre albera i alba. 4 f


Al bell cor de l'aigua 5 g
negres ganivets. 2 h
Passava una barca 3 i
franca de remer 3 j


i jo, sola, 3 k
entre albera i alba. 4 l


Passava una barca 3 m
franca de remer 3 n
en un foc de pales 5 o
que baten el vent 4 p


i jo, sola, 3 q
entre albera i alba. 4 r


En un foc de pales 5 s
que baten al vent 4 t
ve encesa la barca 4 u
amb la llum a pes 5 v


i jo, sola, 3 w
entre albera i alba. 4 x


Ve encesa la barca 4 y
amb la llum a pes. 5 z
L'amor hi clavava 3 aa
negres ganivets 2 ab


i jo, sola, 3 ac
entre albera i alba. 4 ad

Tipos de versos: Art menor
Esquema métric: al costat de cada vers
Tipos de estrofa: versos fixos

4) Léxic

Paraules del camp semantic com, el mar, la lluna, les barques...

5) Recursos literaris


hi trobem moltes metafores o repeticions com la de... i jo, sola,entre albera i alba.
També alguna que d'altre de personificació com la de... i venia encesa la barca...

6) Ritme

Versos curts i precissos.
No trobem moltes complicacions alhora de fer les frases.
Parla sempre amb molt simbologisme i sempre amb la lluna al cap.

7) Conclusions

La conclusió es veu a simple ull, la guerra continua de dia o de nit i ella s'ho mira tot sola entre albera i alba.

Vídeo (1): Maria-Mercè Marçal

1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

Força i sentiment.

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

Una lluita constant per els drets de la dona, un reconeixement com a tal, una impulsadora de les dones d'arreu del món i fer-se'n un lloc en un món masclista.

3. Què passa als anys 60? Per què es consideren tan importants des del punt de vista social?




Als anys 60 hi ha una sèrie de revolucions tant socials, com poltiques que ayuden a la juventut a lluitar de debó per alló que volen(feminisme, pasicisme, sense racisme ni diferencies).





4. Moviments socials identificats amb l'esquerra radical i moviments d'"alliberament" com el feminista ajuden a entendre el clima de revolució dels anys 60. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com rebel·lió i canvi. Sabries dir quins eren els grups de música que després han esdevingut mites o icones de la contracultura dels anys 60? Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so...

jonh lennon - imagine

VERSIÓN EN INGLÉS


Imagine

Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one
Imagínate



VERSIÓN EN CASTELLANO

Imagina que no existe el Cielo
es fácil si lo intentas
sin el Infierno debajo nuestro
arriba nuestro, solo el cielo
Imagina a toda la gente
viviendo el hoy...
Imagina que no hay países
no es difícil de hacer
nadie por quien matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda la gente
viviendo la vida en paz...

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno

Imagina que no hay posesiones
quisiera saber si puedes
sin necesidad de gula o hambre
una hermandad de hombres
imagínate a toda la gente
compartiendo el mundo

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno.


5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

Lluita per els dret de la clase treballadora
La lluita per la dona
La llibertat nacional

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

WIKIPEDIA:

El feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home. Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l'androcentrisme.

El corrent feminista anomenat pensament i política de la diferència sexual busca transformar l'ordre simbòlic del patriarcat a través de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femení o en masculí. Alhora, vol modificar transversalment les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i política des d'una manera pròpia de dir el món.

El feminisme bastit sobre la teoria del discurs planteja que el sexe és també una categoria d'anàlisi, per tant, hi cap la redefinició de les possibilitats que planteja. També demana fixar l'atenció en la reproducció d'escenes que alimenten l'ordre simbòlic patriarcal a fi de no sostenir-lo.

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

Si, jo crec que cadascú sa de reivindicar pe alló que pensa, creu o desitja.
Sino es fa, seriem marionetes de les forçes majors de l'estat on vivim respectivament.
-Posibilitats per independitzar-te mes d'hora de casa dels teus pares.
-Mes facilitats per trobar treball la gent jove.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Que es una dona molt abançada al seu segle i que té una mentalitat molt oberta respecte les altres dones del seu voltant.

Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que
lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

A la llegenda del cor menjat Ramon de Cabestany li fa menjar-se'n el cor del seu espòs.

Al banquet de noces de Maria Rosa, en Badori fa que s'enpasi el vi, que l'havia fet a la barema l'Andreu,no només l'havia fet, sió que n'en portaba sang d'ell per causa d'una ferida que es va fer al peu per culpa d'una agulla, ella n'en veu, un símbol d'unió infinita i comberteix els dos cossos en tan sol un.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (12)

Final de l'obra

Acte 3 (escenes 7, 8, 9 , 10, 11)

Escenari i marc temporal

Escena 8,9,10 i 11: Dinte d'una casa molt pobra.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 8: Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa i Xic.
Escena 9: Tomasa i Badori.
Escena 10: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.
Escena 11: Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Marçal, Gepa, Xic, Badori, Calau i Tomasa.

Resum (breu)

Escena 8: Van cap a l'esglèsia.La Tomasa no va, es queda fent el menjar.
Escena 9: En Marçal i la Maria Rosa son casats. Més tard desprès de dinar s'atipen a vi que ha portat en Badori, però en Marçal s'adona de que el vi que esta bebent era de la collita que va trepitjar l'Andreu, on es va fer mal amb l'agulla i la sang va caure al vi. En Marçal deixa de beure i la Maria Rosa comença a fer-ho. En Gepa insinua que tenia alguna cosa que veure a la mort de l'Andreu.
Escena 10: Maria Rosa fa veure que no estimava l'Andreu de veritat i li diu a en Marçal que ella havia fet moltes coses per aconseguir-lo en canvi ell no. Ell li confesa que va matar al capatàs per demostrar que havia lluitat per ella. Maria Rosa el mata.
Escena 11: Tothom descobreix a en Marçal mort al terra.

Aspectes a destacar

Escena 8: La Tomasa es queda fent el menjar en comptes d'anar a l'esglèsia, sembla que no li interessi.
Escena 9: El detall d'en Badori portant el vi trepitjat per l'Andreu amb la seva sang.
Escena 10: La manera d'enganyar de la Maria Rosa per fer-li dir que ell va matar el capatàs.
Escena 11: Que la Maria Rosa mati en Marçal amb tot l'odi del món per venjar el seu marit.


1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.

Quan l'obliga a felicitar-lo pel casament amb la Maria Rosa.

"Esculteu tothom que en Badori felicita a... la meva dona"

2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."

Fins el dia de la mort d'un dels dos.

Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:

"Però d'on l'has tret, aquest vi?"

3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?

Era el vi que l'Andreu va trepitjar quan era viu, el mateix dia que la Maria Rosa es va fixar en ell per la broma que li van fer de posar-li una agulla al raïm.


4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.

La Maria Rosa l'enganya fent veure que lestimava a ell i no al seu marit i que havia fet moltes coses per estar amb ell i que en canvi , ell per ella no. En Marçal al escoltar això li confessa que va matar al capatàs.

Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.

5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.

"Aparta't! Vil! Assassino! I estic casada amb tu! I t'he besat! Oh, Mare meva!... A l'Andreu d'aquest tigre l'ha mort!"

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (11)

Acte 3 (escenes 4, 5 i 6)

Escenari i marc temporal

Escenes 4,5,6: Dintre d'una casa molt rustica i pobre.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 4: Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i Xic.
Escena 5: Maria Rosa, Marçal i Gepa.
Escena 6: Maria Rosa, Marçal i Tomasa.

Resum (breu)

Escena 4: La Maria Rosa no apareix. En Quirze i en Marçal parlen sobre la curta història dels dos.
Escena 5: La Maria Rosa té dubtes i es sent com una merda traïnt l'Andreu casant-se amb en Marçal.
Escena 6: La Maria Rosa pensa en l'Andreu mentre tothom es prepara per el casament.

Aspectes a destacar

Escena 4: La conversa que tenen en Quirze i en Marçal sobre com es van conèixer, que no té cap sentit amorós per la Maria Rosa.
Escena 5: Segueix sentint el mateix per l'Andreu.
Escena 6: Les prises que té tothom amb la cerimònia i com va de tranquil·la la Maria Rosa.

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.

"I per què ho havia de sospitar? I...ara que me'n recordo: això seria després de la mort...aquell, l'Andreu. Sinó que un dia com avui un hom no sap lo que s'empesca. Ara és aquí, la Maria Rosa"

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.

"Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me ounxava tot jo, però hi era a propet! I ella al torrent, arremagada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregant ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure, posant-hi el sabó, cobrint-lo de bromera, pegant-li el sabó, cobrint-ho, amanyagant-lo, sense adonar-se'n, que si fes pastures. I jo, que bèstia! Hi gosava com si fos dintre!"


1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.

"Dient-lo et lliga amb mi. I perquè no te'n poguessis anar...què no hauria fet, jo! Per arribar a tu he de passar per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?"

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?

La Maria Rosa sap que el que va a fer no està bé, ella segueix estimant el seu marit encara que sigui mort i sap que si es casa amb en Marçal serà infeliç.


3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.

Amb ràbia, li fa callar fins i tot.

"Marçal: Calla!"

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

Crec que si que l'estima, encara que sigui molt poc. L'importen els sentiments de la Maria Rosa, sobretot vol que l'estimi.

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?

"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

El seu record de haver matat el seu marit, l'Andreu.

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?

Quan la Maria Rosa va a l'esglèsia a confessar-se.

"Maria Rosa: "Doncs vinc de la rectoria."


1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?

Troba una camisa de l'Andreu, li ve al cap l'Andreu, i l'amor que es tenien un a l'altre.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (10)

Escenes 1,2 i 3

Escenari i marc temporal

Escena 1,2,3 : Dintre d'una casa molt rustica, diguesim enpobrida.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 1: Tomasa, Gepa, Quirze, Calau i Xic.
Escena 2: Gepa, Quirze, Calau i Xic
Escena 3: Quirze, Gepa, Calau, Xic i Badori


Resum (breu)

Escena 1: Els obrers han cobrat.
Escena 2: En Marçal i la Maria Rosa es van a contraure matrimoni.
Escena 3: En Badori se'n encarrega de comprar el vi, li fa mal que la Maria Rosa es casi amb en Marçal però no ho diu a ningú.

Aspectes a destacar

Escena 1: La trigada dels obrers a cobrar.
Escena 2: Que la Maria Rosa contragués matrimoni amb en Marçal, i a sobre amb les idees molt contradictories.
Escena 3: Em fa pena en Badori, es ell el que deuria estar amb la Maria Rosa...

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)

Escenes 14 i 15

Escenari i marc temporal

Escena 14 i 15: Casa d'en Quirze i Tomasa.


Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 14: Maria Rosa i Marçal.
Escena 15: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Quirze, Badori, Gepa, Calau i Xic.


Resum (breu)

Escena 14: Marçal fingeix estar ferit i entra a la cambra de Maria Rosa, ella el creu i li diu que l'estima per que creu que es morirà. Desprès la Maria Rosa descobreix que es mentida.

Escena 15: Tots van a la cambra i veuen a en Marçal amb la Maria Rosa.
En Marçal diu que la Maria Rosa li ha dit que l'estimaba i la Maria Rosa diu que es mentira.

Aspectes a destacar

Escena 14: La desesperació que arriba a tenir en Marçal per arribar a fingir que estaba dolgut per que la Maria Rosa es preocupés.
Escena 15: Com li diu a tothom el que la Maria Rosa li ha dit, els seus sentiments que no se sap si son veritables o falsos.


1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant.

Té una sutil personificació, es com si de cop i volta no comfies en la seva propia gremana.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (8)

Escenes 10,11,12 i 13

Escenari i marc temporal

Escenes 10,11,12 i 13: Casa d'en Quirze i la Tomasa.

Personatges que hi intervenen i caracterització

Escena 10: Maria Rosa, Tomasa, Quirze, Badori, Calau i Marçal
Escena 11: Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Badori, Quirze, Calau, Gepa, Xic i els treballadors
Escena 12: Maria Rosa, Quirze, Tomasa i Gepa
Escena 13: Maria Rosa

Resum (breu)

Escena 10: En Badori i en Marçal volen expulsar-se l'un a la'altre, creant així una gran baralla.
Escena 11: Es barallen en Badori i en Marçal. Maria Rosa li diu a en Marçal que prefereix a en Badori abans que a ell, Marçal perd els nervis i vol acabar amb els dos.
Escena 12: En Marçal està ple d'odi i la Maria Rosa li té por, a ella li agrada en Badori i per això en Marçal vol acabar amb els dos.
Escena 13: La Maria Rosa se sent malament per la baralla entre en Badori i en Marçal, pero ella no estima a en Marçal encara que estigui preocupada per si li passa qualsevol cosa a la baralla.

Aspectes a destacar

Escena 10: Una altra vegada destaco l'odi increible que li té en Marçal a en Badori, que fins i tot ho vol fora del treball.
Escena 11: La contestació de la Maria Rosa, de que prefereix a en Badori que a en Marçal, penso que s'ha passat i desencadena una baralla molt més forta.
Escena 12: El que en Marçal vulgui matar a tots dos.
Escena 13: La confusió de sentiments de la Maria Rosa, que té por per si li passa qualsevol cosa pero que li te fàstic al mateix temps i no el vol com a marit.

Escena 10

1. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.

"De passar a prop d'ella; de mirar-te-la i tot, que jo te'n privo!"

2. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?

Desemboca en una baralla per la Maria Rosa.

Escena 11

3. En un moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l'acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.

"Marçal: Ara sí que has firmat la seva sentència! O potser la teva!"

Escena 12

4. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?

Que sent alguna cosa pel Badori.

Escena 13

Monòleg curt de la Maria Rosa.

5. De què se sent culpable la Maria Rosa? Creus que té raons per sentir-s'hi? Justifica la resposta.

Es sent culpable de ser la que ha desembocat la baralla entre en Badori i en Marçal, si té raons per sentir-s'hi així ja que a en Marçal li va dir que preferia a en Badori abans que a ell i això desencadena una ràbia descontrolada, i ella ho sabia.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (7)

ESCENA 6

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Marçal, Quirze i la Tomasa.

3. Resum

En Marçal té ràbia i té gelosia de'n Badori perquè a ell no el rebutja. Comença a estar obsés per la Maria Rosa i te clar que tan per les bones com per les dolentes la Maria Rosa ha de ser d'ell.
La carta que els treballadors han fet amb l'ajuda de la Maria Rosa està preparada per enviar-la.

4. Aspectes a destacar.

L'obsesió que té en Marçal per la Maria Rosa.

Cuestionari

1. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.

"Potser sí que li vaig perdre el marit perquè ara en vinguès un altre... a arreplegar la meva feina! Perquè en Badori la vol, i ella no fuig de'n Badori com fuig de mi, no! Mes ell s'hi acosta rialler, sense corcó aquí dintre! I jo, qunat estic sol, i penso en la Maria Rosa, tinc de veure davant al capatàs mort i a l'Andreu mort!"

2. Hi ha més d'un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i, fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.

"Ella no m'ha volgut a les bones; ja em voldrà...d'altra manera! Jo la comprometré davant de tothom a la Maria Rosa."

ESCENA 7

1. Escenari i marc temporal

L'escena té lloc dintre de la casa de'n Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze i Maria Rosa.

3. Resum

La Maria Rosa es prepara per anar-se'n del poble demà mateix ja que on es troba sofreix molt. En Quirze, el seu germà li dóna una mica de diners d'amagat de la seva dona i li diu que l'acompanyarà fins la vila. Li comenta que s'assembla molt a la seva mare.

4. Aspectes a destacar.

El sofriment que li produeix la presencia d'en Marçal a la seva vida.

Cuestionari

1. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre la Maria Rosa i la seva mare. A què es refereix? Copia'n el fragment. Potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvoluparà la trama.

La seva mare sofria per que el seu marit no l'estimava.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6)

ACTE II


ESCENA 1

1. Escenari i marc temporal

A una casa de l'època molt pobre qual era quasi una runa.


2. Personatges que hi intervenen i caracterització.

En Quirze i la Tomasa.

3. Resum (breu)

Desde que va morir l'Andreu, els obrers reben les quinzenes enrederides, desde fa a cop d'ull uns 15 messos.
La Maria Rosa esta malalta al llit per la mort del seu marit. En Quirze i la Tomasa discuteixen sobre la Maria Rosa; en Quirze la defensa i la Tomasa no la defensa, lo contrari es manifesta contra ella.
Els treballadors comencen a inventar noticies: S'inventen un "culebrón" entre la Maria Rosa i en Quirze, que si un s'ha enamorat de l'altre.

4. Aspectes a destacar.

Els medicaments, que en aquella època no n'hi havia de sanitat pública, i s'havien de comprar els medicaments, que dençà anys enrrere, eren molt cars.

-ESCENA 2

1. Escenari i marc temporal

Casa d'en Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze i Maria Rosa.

3. Resum (breu)

La Maria Rosa no es vol tornar a casar. Vol marxar de la casa del Quirze i la Tomasa cap algun lloc desconegut o que no la coneguin per fugir d'en Marçal. Ella s'ha quedat asaventada de que en Marçal li va al darrere. Té un malson aquella nit de que n'era casada amb en Marçal, i s'en desperta i diu que ella volia tota la vida ser la dona de l'Andreu.

4. Aspectes a destacar.

La idea que durant tota la seva vida la Maria Rosa no es casarà per l'amor al seu marit mort. Es una cosa normal de l'época, però qui sap si dintre d'un temps es pot tornar-hi a casar?

ESCENA 3

1. Escenari i marc temporal


Casa del Quirze i la Tomasa.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Quirze, Tomasa,Xic, Calau, Gepa i Marçal.

3. Resum (breu)

Es reuneixen tots els treballadors per parlar sobre la quinzena i tenen la idea d'enviar una carta, per tant, trucaran a la Maria Rosa. La dona del Quirze es expulsada de la reunió perquè l'assistència de dones a la reunió estava prohibida.
En aquesta escena es veu clarament com tots els homes volen a la Maria Rosa com a muller.

4. Aspectes a destacar.

El tracte que tenen els homes cap a les dones (la societat molt mascliste). Expulsar, a la propia dona de la casa per fer-hi una reunió.

ESCENA 4

1. Escenari i marc temporal

A casa d’en Quirze i la Tomasa

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Marçal, Badori, Quirze, Gepa, Calau i els obrers.

3. Resum (breu)

Criden a la Maria Rosa per que li escrigui una carta de queixa als contractistes. Es negà a fer-la quan s'en adona de que hi ha en Marçal. Tots els treballadors intenten que es tranquilitzi es sereni i que redactara la carta. Al final, tothom se’n va a esmorzar i deixen a la Maria Rosa i al Marçal a tots dos sols.

4. Aspectes a destacar.

El mal moment dels obrers per falta de diners (sous no pagats) i l'angustia que té la Maria Rosa cap en Marçal.

ESCENA 5

1. Escenari i marc temporal

Casa d’en Quirze i la Tomasa

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa i marçal.

3. Resum (breu)

La Maria Rosa i en Marçal sols en el menjador. Escriuen la carta encara que en Marçal mes que escriure la carta fa el paperaça per llançar-se'n sobre la Maria Rosa. Li diu també, que ell sospita de qui pot l’assassí peró no li diu qui. Li repeteix moltes vegades que l’estima, peró no en vol saber-ne'n res d'en Marçal. Al final de l’escena ella diu: “Ai, pobre Andreu, que m’atrau aquest home!”. Ella n'en sent una petita palpitació cap en Marçal.

4. Aspectes a destacar.

D’aquesta escena el que destacaria es el tema de dol. Al cap de 16 mesos la Maria Rosa s'ha tret el dol encara que ella expresa que només per fora. Reflecteix molt bé com abans quant es moria un esser estimat es vestia durant un temps tot de negre es record de la persona que que hi havia mort.

QUESTIONARI DE L'ESCENA V:

1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?

Fa 1 any i escatx que l'Andreu va morir però ella sent l'amor que sentia per ell igualment. Encara que senti molt amor per l'Andreu el temps comença a fer la seva feina. En Marçal es home que està molt a prop d'ella i li diu día rera día constantment l'amor que ella necessitava. Però ella no es vol deixar anar i es nega rotundament a començar de nou amb en Marçal. D'aquí surt el fastig i lo desagradable que es posa amb ell, no es vol anar amb ell per tindre resecte amb el seu marit mort.

2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?


Jo crec que el comportament de l'Andreu no es pot justificar de cap manera. Encara que senti l'amor que sent per ella, encara que estigui tan boig d'amor, encara que per ell sigui la seva vida matar al seu marit no es una bona acció. El fet de matar el seu amor perquè tingui via lliure i es pugui casar amb ella ho trobo molt brut.
En l'escena 5, es veu com aprofitant que la Maria Rosa s'ha tret la roba negra per la mort del seu marit li confessa clarament que esta enamorat d'ella i que vol estar tota la seva vida al seu costat. En part trobo que es normal que al cap d'un any i poc vulgui intentar-lo, però per l'altre banda no ho trobo bé perquè ell sap de sobres que ella no ho vol i estar a sobre d'ella cada dia es molt obsessiu.

3. I, com sempre, no oblideu de trobar algun aspecte a comentar, algun detall a ressaltar de cada escena per insignificant que sembli.


Doncs aspectes a destacar son els que he escrit abans, pero sobretot destacar, l'enpenta i l'esperit de lluita que té en Marçal per la Maria Rosa, mai es dona per vençut, de moment.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)

ESCENA 13


1. Escenari i marc temporal

S'esdevé al mateix escenari de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Gepa, Calau, Xic i Marçal, Quirze, Tomasa, Badori.

3. Resum (breu)

Es descobreix un fet molt trasçandental a l'obra, en Quirze i la Maria Rosa son germans.

La tensió que es pot fins i tot respirar al hambient de l'obra, els provoquen dues coses, les quals hem de destacar:

·L'expectació a l'entorn de la carta.
·I el fet de no saber ni poder llegir-la i informar-se'n respecte l'Andreu.

4. Aspectes a destacar.

La Maria Rosa és l'única persona allà, a l'obra, que pot llegir la carta, una cosa que fa que hi hagui mes tensió al lloc dels fets. Afronta tot sola al destí del seu company sentimental, l'Andreu amb un temor al seu sobconcient, i amb unes llagrimes melancoliques als seus ulls.


ESCENA 14


1. Escenari i marc temporal.

S'esdevé al mateix escenari de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització.

Badori, Tomasa, Marçal, Gepa, Quirze, Xic, Maria Rosa, Calau.

3. Resum (breu)

Tots parlen de l'estat del seu cos (del cos de l'Andreu), i la Maria Rosa que ha lleguit la carta, on diu que l'Andreu, es mort.

4. Aspectes a destacar.

El fet de la mort d'un personatge trasçandeltal per l'història, si mes no que no havia sortit pero era molt important.
La Maria Rosa es lamenta amb en Quirze i mes enllà que també n'és en Badori, mentres que la resta de treballadors hi son a l'obra perque n'era final de mes i aixo vol dir que era dia de pagament mensual.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)



-Escena 10

1. Escenari i marc temporal

L'escena s'esdevé al lloc on transcorre a les altres lectures.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització.

Gepa, Maria Rosa, Badori i Calau.

3. Resum (breu)

En Badori s'en adona que treballaba amb l'Andreu, després d'haver preguntat varies vegades per ell.La Maria Rosa se'n fa creus de l'assumpte, i pensa per si mateixa, que podrà per fí parlar amb alguna persona que el coneixia, i no s'en asseventa de que n'era l'assessí el qual tothom parlaba, després, li començà a explicar com es van conèixer.

4. Aspectes a destacar.

Les voltes que dona la vida. En aquella època canviaven molt de treball, d'aquesta manera en Badori coneix un treballador que abans estava en l'obra de la carretera, ja que antigament havia treballat amb ell.

5. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?

Es parla de la verema, la qual s'esdevé en quasi totes les pàguines.

La verema, es la recol·lecció del raïm i el procés per el qual pasa fins que és transformat en vi. Aquesta dura des de els mesos Febrer fins a Abril (en el Sud), i Juliol i Octubre (en el nord).





-ESCENA 11

1. Escenari i marc temporal

S'esdevenen els aconteixements, al mateix lloc.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització.

Gepa, Maria Rosa, Badori, Tomasa, Calau i Quirze.

3. Resum (breu)

Pugen a d'alt de tot de la muntanya, on s'instalaran com treballadors de l'obra per un temps. El Quirze li diu indirectament a la Tomasa que ancara no tene cap fill. (Es refereix que n'en vol tenir un amb ella).


4. Aspectes a destacar.

La rapidesa la qual es preparen els treballadors per començar quan abans millor l'obra de la carretera.

5. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?

Entre el capatàs i els treballadors hi ha una carència de comunicació. Els explota tot el que por i a sobre treballen amb el dubte si li pagaran la quinzena o no. El capatàs es molt distant i mai s'ha mencionat que estigues en l'obra.

-ESCENA 12

1. Escenari i marc temporal

S'esdevenen els aconteixements, al mateix lloc.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Gepa, Calau, Badori,Tomasa, Xic i Quirze.

3. Resum (breu)

Reben una carta de l'Andreu, (la rep en Quirze) i com que tots son analfabets, cap dels treballadors de l'obra la poden lleguir; Si mes no se la donarien a la MariaRosa peró, no lin donen per si d'un cas fosin males notícies o alguna cosa per l'estil.

4. Aspectes a destacar.

· Les poques persones les quals poden estudiar.
· L'analfabetisme popular, el qual envolta la novel·la.

3. Arriba una carta. Tots els treballdors fan corrua al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?

Que en aquella época cap d'ells tenia a la bast de les seves mans poder estudiar, d'aquí en prové l'analfabetisme i la societat que els envoltaba.A més el poble en genereal era molt pobre i des de petits devien treballar per guanyarse dues pessetes com aquell que diu, aixi la majoria de gent, per sortir-se'n poc a poc del pou.

Àngel Guimerà "Maria Rosa". Lectura (3)

Àngel Guimerà "Maria Rosa". Lectura (3)

-Escena 7

1. Escenari i marc temporal

Succseix al mateix marc temporal.


2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa i Marçal

3. Resum (breu)

En aquest capítol, el Marçal, apareix molt, parla amb un monoleg, però sempre amb el punt tan característic que té ell (quan parla sembla que diu frases amb doble sentit i/o amaga alguna cosa). Quan es parla de l'assessí, sembla com si amag´s alguna cosa, com si fos ell i no vulgues axecar sospites. També sembla que quan parli amb i de la Maria Rosa, parla amb un to posesiu dient-hi que es seva, i que si hagués matat ell al capatàs i hagues culpat a l'Andreu, hagues estat per tenir a la Maria Rosa mes a prop seu.


4. Aspectes a destacar.

El to posesiu en quan es refereix a la Maria Rosa.

-Escena 8

1. Escenari i marc temporal

No ho diu en aquesta escena on succeix, però es suposa que es al mateix lloc.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització

Badori i Calau.

3. Resum (breu)

Admisió d'en Badori per treballar a la carretera (obra).

4. Aspectes a destacar.

La manera mascliste en la que pensa en Calau, sobre el matrimoni, i sobre tot sobre las dones.


-Escena 9

1. Escenari i marc temporal


L'escena trancorre al mateix lloc de sempre.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització.

Calau, Badori i Gepa.

3. Resum (breu)

En Badori començà a treballar, però com fins dintre de 2 setmanes no rasparia ni un centau, en Gepa li presta 2 pessetes i en Calau li proporciona tabac.

4. Aspectes a destacar.

Molts Castellanismes com "tabaco" o "menos" i algunes paraules populars com "té pesquis el minyó"

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (2)

-Escena 4

1. Amb quins arguments Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?

La Maria Rosa ens explicà, la baralla que té l'Andreu amb el seu capatàs aquell dia just al arribar per la nit a casa. Va haber-hi una llarga discursió, després, el capatàs li va pegar a l'Andreu. Se'n va anar a casa, just arribar, s'ho explica a la Maria Rosa.Pasen junts la nit, fins que la policia el detenen, amb proves com la del mocador o com la navalla plena de sang, la Maria Rosa, ho nega rotundament en tot moment, diu que li han posat el ganivet per sota la porta i el mocador li van prendre i el van tacar de sang per inputar a l'Andreu, i aixi el assessí, posaba com principal sospitos i presumpte assessí a l'Andreu.

2. Destaca el moment de l'escena que et resulti més dramàtic i comenta'l.

Quan la Maria Rosa, extranya i anyora a l'Andreu, està fet un nyap i amb la moral per
destroçada, vol que torni al seu costat i que surti el verdader assessí.


3. Per què totes les sospites recauen sobre l'Andreu? Creus que va ser efectivament ell l'assassí del capatàs?

Tots els ulls miren cap a ell perquè:

- El arma omicida del crim era a casa seva, plena de sang.
- El mocador que van trobar a casa seva, ple de sang, era del presumte assessí, l'Andreu.

Per el que sembla té totes de ser l'Andreu, però es molt posible, que li haguin tendut una trampa, que sigui algú que el vulgui fer mal i allunyar-lo de la Maria Rosa.
Els principals sospitossos són els treballadors de l'obra de la carretera.

4. Al final de l'escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament d'esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.

"Ah, si jo descobrís qui va matar el capatàs, i ha perdut a l'Andreu..."

Vol torbar el veritable assessí i fer-li passar el que a estat i està pasant l'Andreu.



-Escenari i marc temporal

L'escena passa al mateix lloc que els altres.

-Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Tomasa, Marçal, Gepa, Badori i Quirze.


-Aspectes a destacar

La forta tristor que la pobre Maria Rosa, sent per la llunyania i falta del seu marit.

Escena 5

1. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?

- Calau: Es preocupa per el seu sou perque depenia de la diputació.



-Escenari i marc temporal

L'escena passa al mateix lloc que els altres.

-Personatges que hi intervenen i caracterització

Maria Rosa, Gepa, Marçal, Tomasa, Quirze i Calau.

-Resum (breu)

La preocupació dels treballadors de l'obra de la carretera, si els pagaran o no el seu sou.

-Aspectes a destacar

Els treballadors tenen una feina dura, en la que no saben si la Diputació els pagarà o no els paguarà.

Escena 6

1. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l'Andreu. Quina actitud adopta l'Andreu davant la desesperació de la Maria Rosa?

Fer el posible per que la Maria Rosa no se'n vagui a Ceuta a buscar el seu marit i d'alguna forma li fa entendre de que ell estarà bé, i li diu que ell estaba sempre al seu costat, intentant enportarse-la cap el seu bandol.

2. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en l'Andreu que ens doni a entendre que potser sent "alguna cosa més" per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.

- Li menja el coco dient-li que ell estarà bé i que es té de distreure.

- Que la seva situació la pasen moltes dones i refan la seva vida com sigui.

- I també li diu que vol que estiguin junts i que pensi amb ell encomptes de amb l'Adreu.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (1)

Escena 1

1. Escenari i marc temporal

A la porta d'una casa pobrisima, al costat de la carretera que estàn construint.

Personatges que intervenen a l'escena 1

2. Personatges que hi intervenen

En Gepa i Badori.

3. Resum (breu)

El Badori li demana per treballar a la carretera i en Gepa li dona el treball.

4. Aspectes a destacar. Aspectes que, lliurement, us cridin l'atenció de la trama, de la relació entre personatges, del tractament que l'autor fa dels continguts de l'obra, etc. En aquest punt el professor podrà proposar temes que resultin interessants per copsar el sentit complet de l'obra.

En Badori està afamat, i es veu com aquella època es compartia mes que per exemple actualitat.

Escena 2

1. Escenari i marc temporal

El mateix que a l'escena 1

2. Personatges que hi intervenen

En Gepa, Tomasa, Quirze i Badori.

3. Resum (breu)

Les converses roden voltant en el camí de la Maria Rosa i on es l'Andreu, que es a Ceuta, a la presó. On l'Andreu(marit de la Maria Rosa) i la Maria Rosa s'estimaven molt.
On quan es refereixen a la Maria Rosa, deien que era una dona que sabia escriure i lleguir, quan era normal que tothom fos analfabet.

4. Aspectes a destacar. Aspectes que, lliurement, us cridin l'atenció de la trama, de la relació entre personatges, del tractament que l'autor fa dels continguts de l'obra, etc. En aquest punt el professor podrà proposar temes que resultin interessants per copsar el sentit complet de l'obra.

La relació de amor/odi entre la Tomasa i en Quirze.
On també cal destacar son els insults entre ells que son vulgarment, castallenismes.

Escena 3

1. Escenari i marc temporal

El mateix que a l'escena 1 i 2

2. Personatges que hi intervenen

En Gepa, Tomasa, Marçal, Quirze i Badori.

3. Resum (breu)

En Marçal comenta que l'Andreu està molt deprimit allà a Ceuta, està molt deprimit i amb ganes de morir-se'n.
I asseguren que l'Andreu va ser l'assesí del capataç de l'obra de la carretera.
I assegura en Marçal que la conciencia no li deixa viure en pau.

4. Aspectes a destacar. Aspectes que, lliurement, us cridin l'atenció de la trama, de la relació entre personatges, del tractament que l'autor fa dels continguts de l'obra, etc. En aquest punt el professor podrà proposar temes que resultin interessants per copsar el sentit complet de l'obra.

Moltes preguntes sobre l'Andreu i sobre com està l'Andreu allà aillat, i en Marçal explica la seva versió on diu:

Que va haver-hi una revel·lió de 30 o 40 obrers en contra del capataç i on diu en Marçal que li dona el capataç una esgarrotada a l'Andreu on el culpa d'haver matat al capataç sense haver-ho sapigut ni haver-ho vist.

Àngel Guimerà. Biografia i obra

ACTIVITATS

1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.

Romanticisme:

El Romanticisme surgeix com a moviment cultural i/o polític a Alemanya a final del segle XVIII.
Al començament com a moviment literari però molt breument passà a influenciar totes les arts. Naturaleza, vida i home tots al mateix cop.

Realisme:

El realisme corrent artístic que vol mostrar la realitat amb la mayor ecsactitud possible a les obres d'art. És situa com a moviment autònom se situa al segle XIX, en escultura, pintura i en la literatura.

Naturalisme:

El naturalisme va ser un moviment que surgeix a finals del segle XIX en la literatura.
Pretén agafar la realitat de manera absolutament objectiva.Té aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques com : classes socials desfavorides(es a dir els barris marginals i el que l'envolta) malalties, temes sexuals...
Son quasitots de la classe mitja, el proletariat.

2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?

El capitalisme

3. Explica què entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.

Es un sistema economic on es vasa en el capital(de cada persona,família i/o país)
i que té com adjectiu principal la propietat privada.

4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.

Amor, tacte alhora de parlar del romance, afecte, sensualitat de les paraules.etc.

5. Què és la Renaixença i quin és el seu principal objectiu cultural?

Moviment cultural Català del segle XIX, el nom surgeix per reneixer el Català com a llengua i cultura literària, després d'anys sense haver-ne'n pogut parlar-ho, és paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento Galego o el rexurgiment del País Vasc.

6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?

El teatre Proletari i el teatre obrer o públic.

7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?

A les Illes Canaries, Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845.

8. Segur que has llegit alguna obra de l'autor. Comenta-la breument i digues què t'ha semblat.

He començat a lleguir Terra Baixa però no n'en sé molt en cara per comentar-la breument.

9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?

Del diari "La Renaixensa".

10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?

Moviment Catalanista(es a dir, d'esquerres) i un moviment Obrer en contra del moviment proletari.

11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.

- Les obres d'Angel Guimerà acaben en tragèdia.

- Conflictes personals entre els personatges. Sobretot el personatge principal.

- Basades en la realitat contemporania, amb intencions de critiques socials.

- Trets psicològics molt marcats.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (3)

ACTIVITATS

Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures?

Caïm treballava en els cultius de la terra i Abel tenia un remat d'ovelles,Jhavé va rebre un dia una ofrena d'una de les ovelles d'Abel, però en canvi no va aceptar l'ofrena de CaÏm.
Caïm es va indignar tant fins al punt de matar al seu germà.
"Jahvè li va preguntar: on era Abel, i Caïm va contestar que no ho sé, Jhavè li va dir: Sé que l'has matat i que el teu càstig serà que la terra mai més sigui fèrtil, i qui et mati serà venjat 7 vegades."

I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.

A la versió de Joan Oliver es molt diferent l'història, el motiu de la venjança per odi i per una altre part es per amor , per Nara.
Tots dos l'estimaben i Adam que li dona més suport a Abel, li va casar amb ella...
aixó torna boig a Caïm i mata el seu germà, per odi i per una altre part per venjança cap el seu germà.
Jahvè el castiga fent-li fora i el casa amb Nara per que comencin una nova generació, aixo si sempre allunyat de la seva família.
Per la seva banda Adam i Eva continuaren les seves vides amb el seu cometut, continuar procrean vides al món i guanyant-se'n el pà amb el suor de la seva front i el sacrifici diari.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (2)

ACTIVITATS

1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi).

Motius tematics:
El paradís

En el llibre, Adàm i Eva portaven una vida perfecte dintre del paradís.
("Era una existència regalada. No fèiem res, saps el que vull dir. Res. Ni ombra Elas fuits en queien de les mans tot just el cor començava a desitjar-los")

A la Bíblia no ho destaca en cap moment la bona vida d'Adam i Eva al paradís.

La prohibició

En el llibre ens explica a través de l'opinió d'Adam la prohibició que fa Javhé. Déu els adverteix que podien menjar de tots els fruits dels arbres menys d'un: l'abre de la vida.
"La serpiente era el más astuto de todos los animales del campo que el Señor Dios había hecho. Y dijo a la mujer: "¿Cómo es que Dios les ha dicho: No coman de ninguno de los árboles del jardín?"
Respondió la mujer a la serpiente: "Podemos comer del fruto de los árboles del jardín.
Mas del fruto del árbol que está en medio del jardín, ha dicho Dios: No coman de él, ni lo toquen, so pena de muerte."
Un dels fets mes importants com podem apreciar.

Invenció

En el llibre està explicat amb un punt d'imaginació. Uns dels molts fets que inventa es la obsesió que té Eva de fer-se un collaret d'estrelles. Un altre punt es el fet d'inventar-se que jugaven al riu a llençar pedretes.

"Y como viese la mujer que el árbol era bueno para comer, apetecible a la vista y excelente para lograr sabiduría, tomó de su fruto y comió, y dio también a su marido, que igualmente comió".

El fruit

En el llibre "Allò que tal vegada s'esdevingué" fa referencia que la fruita prohibida es una pera.
En la bíblia no explica si es una poma o una pera.

Semblances/Correspondencies
L'història ben bé es la mateixa, peró el to en la que està explicada en la Bíblia es un to molt diferent al to en que l'explica Joan Oliver.

- Valoració: els presonatges expressen el que senten i troben dialegs al contrari de la bíblia que està escrit de forma indirecta lliure: Un únic narrador i en la qual no hi ha diàleg.

- Hi ha un to mes humoristic dels personatges, un to on els personatges s'expresen sense pels ni senyal.

2. Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?

La versió de la Bíblia es una versió amb un to d'autoritat i la versió d'en Joan Oliver, es una versió mes amb tons còmics i amb uns papers me adentrats a l'època.

3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?

Eva en volia menjar desde un inici d'aquella fruita temptadora de Déu, volia tastar el fruit de la vida, Eva temptada per la serp, la tasta, i comensa a menjar-ne'n, mes tard convenç a Adam perque també en mengui.
Déu ya els havia advertit que podien menjar de totes totes el que vulguesin, menys d'aquella fruita.
La serp d'alguna manera representa el diable que ajuda a què Eva caigui en la temptació. El diable(la serp) vol una expulsió dels privileguiats de Déu fins al moment del Jardí de l'Edén.

4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.

FOTOS DE PROMETEU





El mite de Prometeu:

Prometeu és un tità fill de Jàpet i de Clímenes, es la persona la qual roba el foc a
Zeus, (en aquell moment l'home no estaba preparat per utilitzar-lo), Zeus el va castigar, lligant-lo i deixant-lo inmobil, i enviant-li un aguila cada dia perque li devores el fetge, al anar-se'n l'aguila el fetge se li reproduia un altre cop i va ser-hi un suplici etern per a Prometeu.

Prometeu al igual que Eva desafia la dibinitat de Déu al ser-hi el foc igual que la poma un producte que només Déu podia arribar a controlar.
Als homes l'his castigà enviant-lis a una dona (Pandora) i també els envià Epimeleteu, per fer que tinguin malalties l'especie humana.


5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?


El càstig de Déu cap a Eva va ser:
"Estaràs tota la vida sotmesa a l'home, i ell sempre estarà pr sobre teu".

Aixi ho narra la biblia:

"Tantas haré tus fatigas cuantos sean tus embarazos: con dolor parirás los hijos. Hacia tu marido irá tu apetencia, y él te dominará.

-------------------------------------------------------------------------------------

El càstig de Prometeu va ser que un aliga es mengés el seu fetge, al acabar se li regeneraba el fetge i al dia següent un altre cop li menjava el fetge, aixi eternament.

-------------------------------------------------------------------------------------

Els dos volen ser-hi mes poderosos que Déu, i els dos volen desoveir les seves normes, es a dir els dos son uns pecadors.