Solitud, capítol final, La davallada

Activitats

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Ràbia i sobretot orgull, se'n va i dóna una lliçó a l'Ermità de que a la vida s'ha de tenir cura amb lo que estimes i desitges per sempre, cosa que ell no feia. L'explicació de la violació de la Mila cap en Matíes i el seu sentiment d'indiferència va ser la gota que fa vessar el got.

la història li ensenya que la vida és molt tràgica i també que no s'ha de confiar en tothom, que no tota la gent és bona i que d'ara en endavant la seva VIDA serà molt diferent i canviarà radicalment.


2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

Que sempre has de tenir cura i saber el que vols no només tú, sinò la gent que t'envolta. Que quan tu no saps tractar bé el que tens ho perds, que es lo que li passa al ermità, la Mila el que fa es trencar el context històric de l'época i a sobre es veu amb cor de viure sola, i en SOLITUD, s'enva en ment de la lliçó apressa a l'ermita.

Solitud, capítol 17, La nit aquella

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
L'ermità no li feia cas a la Mila, i aquell home de la banda musical, li fa pensar que no totho té perdut, que encara pot lluitar i buscar aquella persona per compartir
la seua vida amb ell.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

Quan l'Ànima viola a la Mila:
"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?


Al començament amb bones intencions, mes tard li comença a sobornar amb diners, diners els qual son del Pastor, mes tard la començà a perseguir i la Mila cau estabornida, llavors aconsegueix violar-la.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Del Pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

Per la seva esposa, que temps enrere volia respectar i no envolicar-se amb cap dona mes.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

Pensa molt profundament i després recorda lo que li va dir el pastor, de que mes enllà de la vida, hi han d'altres en les qual son eternes.

Solitud, capítols 13 - 16 (breu resum)

Breu resum:

Es pastor abandona, durant l'hivern, l'ermita, deixant sola la Mila, que s'entristeix molt i queda com desconcertada: "I doncs, com ho faré jo ara, aquí, tota sola...?" (p. 253). Al capítol 14 la Mila descobreix la vertadera edat del pastor, 65 anys, i ella li'n feia 40. Queda profundament desil·lusionada i la seva sol·litud, podem dir que toca fons. Ara a la vida no té ningú més que "un vell" (el pastor) i "un negat" (el seu marit).

Al cap. XV la Mila s'assabenta de la mort, aparentment accidental, del pastor Gaietà.

-Sí, s'ha espenyat! El pastor...! S'ha espenyat a les Lloses!

"L'ermitana cregué quedar allí de la impressió. Sense pols, sense color als llavis, sense aguant a les cames..."

(blog del professor)

Solitud, capítols 11 i 12. Mal de muntanya / Vida enrera

Activitats

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?
Quan la Mila li preguntà el pastor li responguè:
no faig res, només mirant el paisatge muntanyos pensà "mirant-me'l senti una escalfor en la boca del cor".
·Relacionat amb el "procés creador espontani" de Joan Maragall que s'inspiraba mirant les muntanyes i els paisatges que les envolten; Tal i com li pasaba al pastor que 'inspirà només veient les serralades i els paisatges naturals que l'envoltaven.







Joan Maragall va escriure "Elogi de la poesia".

Solitud, capítol 9, Gatzara

ACTIVITATS

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.

Destructors, Incordiants, Afamats, Esvalotaires, Molestos, Incivics, Violents, Indisciplinats, Anticlergat.

·Destructors e Incordiants: en tots els contextos del capítol.
·Afamats i esvalotaires: estaven enrondats de gent afamada i esvalotaire que movia i feia gran rebombori.
·Molestos, Incivics i Violents: Uns arrosegaven cadires,disputant-se-les, d'altres anaven ençegats a per el menjar. Tot alló era un gran rebombori on qui mes o qui menys havia estat mes incivic o violent que qui seia al seu costat.
Indisciplinats: Un frare i una monja dormien junts. Menjaven amb la boca oberta al mateix ritme que mastegaven amb un so brutal i festigos.
Anticlergat: Alhora de posar el menjar a taula, primer era el clergat,segon la massa popular, llavors es van llençà a la contra del clergat.

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.

GATZARA: Cridoria, brolit, amb que una colla de gent manifesta la seva alegría.

CRIDORIA, FESTA, GAUDI, XIBARRI...

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.

Pastor: "-En treu pos ací dintre, ermitana; ara coma ara és un catau de bestis...
¿Recordeu que vòs deia l'altre dia? Pensin més en gatejar i de seguida perdin la serva...D'ací a poc los haurem de gitar avai a cops d'escombra."

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).

Es van començar a fotre de pals tothom i van acabar com el Rosari de l'Aurora, on va intervenir les forçes públiques i van començar a estovar a la gent.

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.

-Esvolotaire
-Afamada
-Besties dites Superior
-Grulleria

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.

Saturnal: adj.
Déu grec Baco: Déu Romà que representa la natura i les celebracions(Déu de la vinya es a dir del vi).

Dionís:Es el mateix Déu(Déu grec Bacó) pero de la mitología Grega.


7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".
















8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?

Que acabés tot fet miques i la massa popular estovant-se amb les forçes públiques.

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

bestialisme > Civisme

instints > Raó o Seny

grolleria > Seriós

primitivisme > Civilitzats

salvatgisme > Civilització

descontrol > Control

multitud > Solitud

xivarri > Silenci

cridòria > Calma

grotesc > Educat

Capítol 7, Primavera

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

En els canvis que tenía la Mila en l'exterior(resaltats en el seu rostre), eren un reflex de l'interior (sentiments,desconcert...) i era un canvi fet com si fos una dona absolutament nova.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).

Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.

"Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella."

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.
Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...


4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.

La Mila va sentir vergonya i va ocultar la cara entre les cames, però al mateix temps es sentia feliç pel fet d'haver-se sentit desitjada. Volia confesar-se però tenia por de que s'en enteres el Pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

Que no fa res en l'ambit sexual (insatisfeta).

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

SENSUAL: Volia que en Maties fos com els altres homes, que la mires amb els ulls amb els que la miraven els altres...

MATERNAL: De sobte l'animal que sempre li havia estat indiferent i fins desagradós, pregué plaça on son cor. S'afectà a un xaiet de llet, que tenia el vellé tot una crespadura de nen...

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

Perquè la Mila volia ser mare i al ermità aquests temes no li venien ni de gust de arlar-hi.

Capítols 5, Sumant Dies

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix...?

Si li deixa el Baldiret ja que es quedi amb ella a l'ermita volia que en Baldiret visques amb ella.
Li diu que si, fins que s'adapti a viure allà.

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou eloqüent d'aquest capítol.

-Que no ho sap Gandul més que gandul. Te duia una bona nova, tindrem un nen
-Ah! Deu sap que em pensava

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Maties. Explica com.

Comença ha explicar-li coses sobre en Gaietà, per que penses negativament.
Les males maneres de fer d'en Maties li estàn influin a ell i li porten pel mal camí.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, per que fins i tot tu mateix té dones pena de jeure tot el dia...

La Mila s'adona de com es de gandul el seu marit i quines maneres de vida està portant

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el mal humor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

Com es menjaba els cargols.
Els esclafa amb els dents, escupeix l'esquerdall de banda a banda i s'empasaba el moll.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitat. Assenyala-ho amb exemples.

L'anima una bestia per la seva manera de caminar, de mirar, la de menjar (no utilitza ganivet).
Al final del capítol la Mila el compara amb una gossa

Relacionen el mal humor i la forma de ser amb un gos, ja que es un home una mica desagradable

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

Una fura

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.

L'Anima caça conills. Un dia amb la seva escopeta per poc li dona a un pastor ja que el pastor salvava els conills que ell volia caçar.
Els guàrdies li van treure l'escopeta per la va recuperar

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

Caça conills i fa coses que de moment que no sabem. Te una vida terbula.Es comença a deixar portar per l'ànima.

capítol 3, Claror

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

M'erri: ¿?m'equivoco¿?
Fullatec: planta
Catxassa: Despreucupació
Munyré: Treure llet, prement-li la mamella...
L'orifany: No apareix al diccionari convencional.
Gratalls: Edifici molt alt i que té molts més pisos del que és habitual
Margina: Acció que consisteix a deixar de banda una persona o una cosa
Faunet: Conjunt de les espècies animals d'un país o d'una regió o d'un període

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.

Ell tot s'ho pren amb catxassa, i vós seu un manat de nyrvis... m'erri?

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?

Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

Quant el Baldiret estava en la cisterna
Ex: la Mila se'l guaitava amb l'ai al cor, tement veure'l caure a la cisterna
La Mila fa un gran prec.
La Mila se'l guaitava enlluernada, tornant a sentir en ses entranyes, l'aleada calda de la febre.
-Miracles, miracles!- deia el pastor....-veian, doncs!-I abocant-se ella també a la penya i xuclant coratjosament aquell gal pur, que li trencava les dents i li aturava al respir, la dona féu de pensament un gran prec....

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

Se la va emportar un carro per davant.

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?

Que no fes cas d'aquell home doncs era la cosa més roïna de la muntanya

7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

De color gris. Per les ganes de no ser-hi allà, estava trista com el color gris que també es reflexsaba al seu rostre.

Capítol 1. La pujada

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.

Collades: Depressió suau del terreny per on es pot passar fàcilment d'un costat a l'altre d'una serralada.
Tarlà: no apareix en el diccionari convencional.
Fescals: no apareix en el diccionari convencional.
Còdols: Fragment de roca dura, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües.
Torrents: Corrent inpetuos d'aigua.

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

-ànsia, que em de baixar!
-Deus vos ho poc!
-Guaità amb agraïment a n'aquell home desconegut.
-Com s'ha cansat aquest home, desconegut!

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

Que té una inserteza dintre que no sap on anirà, on viurà i com serà tot allà dalt de la muntanya.

Al veure els paisatges i la vida que hi ha en un poble que s'anima peo al escultar que li deien ermità s'empipa
ex:En Maties havia tingut raó, era bonica i riallera l'entornada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt de turó...
La pujada a l'ermita se li fa feixuga i quant arriba nota una sensació que es resumeix en una paraula: solitud.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

"L'altre esquena, ampla i tova com un coixí, semblava voler eixir-se del grec negre que l'oprimia, tibant d'aixella amb una amenaça constant d'estripar-se"

Físicament es un home gran i gros.
Engreixament des de que es amb la Mila.
Canvi de caracter, com antipàtic.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.

Indifernecia.
-Beneita! Tan és un ofici com un altre.
Ella estava sola mentre parlava amb el Maties.

També la falta de respecte que te en maties quant pujen la muntanya.

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.
Pla: era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt del turó i voltat per l'anella vistosa d'una faixa de pla.
es alegre i viu.

Muntanya: buida i fosca.

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

"en forma de un pit de dona..."

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

Sentiments amb el paisatge, buits, foscos.
Quina solitud!. murmurà, alterada i sentint que el cor devenia, d'inprovís tant o més obac que aquelles pregones.

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?
Primavera per que hi ha un fragment en que narra les carcterístiques d'aquesta época a través de la natura.

Primavera
"planes de solde primavera..."

10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

Purgatori: lloc on van les animes mo comnenades a l'infern abans de passar al cel.














11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.

ermita: capella en despoblat(petita).
ermitana: el qui té cura d'una ermita.