diumenge, 23 de novembre de 2008

Solitud, capítol 17, La nit aquella

ACTIVITATS

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."
L'ermità no li feia cas a la Mila, i aquell home de la banda musical, li fa pensar que no totho té perdut, que encara pot lluitar i buscar aquella persona per compartir
la seua vida amb ell.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

Quan l'Ànima viola a la Mila:
"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?


Al començament amb bones intencions, mes tard li comença a sobornar amb diners, diners els qual son del Pastor, mes tard la començà a perseguir i la Mila cau estabornida, llavors aconsegueix violar-la.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Del Pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

Per la seva esposa, que temps enrere volia respectar i no envolicar-se amb cap dona mes.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

Pensa molt profundament i després recorda lo que li va dir el pastor, de que mes enllà de la vida, hi han d'altres en les qual son eternes.